Llibre recomanat: LLEGIR PER A CRÉIXER

Sabem que llegir és important i profitós, que millora el rendiment acadèmic dels xiquets i les xiquetes, que té molts beneficis en la vida quotidiana, però… com aconseguim que els nostres fills s'interessen per la lectura? Llegir per a créixer vol facilitar a pares i mares estratègies útils i pràctiques per a fomentar l'hàbit lector en família: des de consells sobre com contar un conte o com triar el títol més adequat a cada edat fins a idees senzilles per a estimular-los el gust per la lletra impresa. Tot això en una obra amena i entenedora que es lliga d'una tirada.

Llibre recomanat: L'ART DE SABER ESCOLTAR.

Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. D’aquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir l’altre i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, l’amistat i l’amor. Atendre allò que diuen els nens, els amics, els avis, els malalts o els savis significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de l’altre. El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar l’art d’escoltar en profunditat, més enllà de qualsevol interès estrictament personal.

Llibre recomanat: CREURE EN L'EDUCACIÓ

La idea que recorre aquest assaig la resumeix el títol: el principal problema amb què es troba l'educació en els nostres dies és la falta de fe. L'educació ha perdut el nord i ha oblidat el seu objectiu fonamental: la formació de la personalitat. Una formació que correspon a la família, però també a l'escola i a la vida pública en totes les seves manifestacions. Cal tornar a creure en valors com el respecte, la convivència, l'esforç, o la utilització raonable de la llibertat. I, sobretot, cal canviar de perspectiva, eliminar uns quants prejudicis i creure's que aquests valors i aquestes actituds es poden ensenyar. No val inhibir-se de la responsabilitat educativa.

Llibre recomanat: ENSEÑAR A CONVIVIR NO ES TAN DIFÍCIL

Perquè els  nens es vagin fent persones cal ensenyar-los a conviure, sense   agressivitat   i   sense manipulacions. És una qüestió de paciència més que de ciència. Es necessita fermesa i seguretat i no vacil·lar. És una qüestió d'amor i alegria. Cal ensenyar-los a pensar, a desenvolupar un judici moral pràctic, a adquirir habilitats socials, conèixer les pròpies emocions, saber-se controlar i motivar-se. 
Manuel Segura ens explica les principals avenços educatius dels últims anys: els programes per ensenyar a pensar i desenvolupar la intel·ligència; els mètodes per facilitat el creixement personal i desenvolupar la intel·ligència; els mètodes per facilitar el creixement moral i les propostes d'educació emocional  tot això per arribar a les habilitats socials, enteses com una relació interpersonal assertiva, és a dir justa i eficaç.
Manuel Segura ens ho il·lustra amb anècdotes  que demostren que el que ens diu el llibre ha estat viscut per l'autor i no ha estat una obra elaborada només en una biblioteca o en un despatx.

Llibre recomanat: BEN EDUCATS

L’expressió ser ben educat que significa tenir urbanitat, mostrar un capteniment cívic, havia quedat en desús. Fins i tot sonava una mica carca. L’actual generació de pares i mestres estava convençuda que n’hi havia prou en educar bones persones, al marge de les bones maneres. I ara descobrim amb estupefacció que tenim grans problemes de convivència...

Llibre recomanat: PARES I FILLS. L'AVENTURA DE TROBAR-SE AVUI

¿Per què volem ser pares? ¿Què ens mou a portar un fill en aquest món? ¿És sensat exercit la paternitat? ¿És compatible amb la vida professional? ¿Quines dificultats tenim per comunicar-nos amb els nostres fills i per educar-los? ¿Com els transmetem els valors que estimem? ¿Quin ús fem de la televisió? ¿Quin paper juguen les àvies en la nostra vida quotidiana? ¿És òptim el nostre sistema de vida?

No tinc respostes concloents a moltes preguntes que s’hi formulen, però, si més no, he volgut deixar constància de preguntes que, com a pare, em neguitegen. Heus aquí un llibre que brolla de l’experiència personal i a través del qual miro d’analitzar les qüestions pròpies d’aquesta relació paternofilial. No és un llibre de receptes, menys encara per a especialistes. És, més aviat, un llibre per a tots els qui miren de viure la paternitat i la maternitat amb coherència i responsabilitat, assumint totes les tensions i dificultats que suposa viure-la en el present.

Llibre recomanat: CARTES AL FILL QUE ENCARA NO TÉ NOM

En aquest petit llibre es recullen aquestes cartes que van adreçades al fill que encara no té nom. Són cartes escrites per un pare en un temps d’espera i d’incertesa, i expressen sentiments i vivències molt fondes. Parlen d’allò que és essencial, d’allò que, generalment, mai no parlem pares i fills.

El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar l’art d’escoltar en profunditat, més enllà de qualsevol interès estrictament personal.