Carnestoltes, com inculcar valors positius.

El Carnestoltes és una festa coneguda mundialment per les disfresses, un mitjà d'expressió que molts nens valoren i gaudeixen. Descobreix com fer-ho sense deixar d'inculcar valors positius ni d'ensenyar tradicions.

La majoria de centres educatius inclouen sempre alguna activitat relacionada amb la festa del Carnestoltes , i això té diverses raons de ser. La tradició, la festa, el treballar amb la imaginació dels més petits... Pot ser l’educació en valors un element més d’aquest còctel? La resposta és sí.

L’educació infantil és un àmbit excel·lent per treballar els valors durant la festa del carnestoltes. Els docents i els responsables de les aules compten amb diversos mitjans per fer-ho: triar una unitat temàtica, centrar-se en un esdeveniment, plantejar-ho com una alteració del funcionament rutinari del centre... Després d’aquesta primera elecció arriba el moment que els educadors anomenen el "joc simbòlic ". És aquí on entren en joc el vestuari i el maquillatge, que els nens prendran sempre com elements lúdics.

Més enllà d’això, l’oportunitat d’elaborar una disfressa suposa per als nens un millor coneixement d’un mateix i de l’autonomia personal, identificant els propis sentiments, però adequant-los al mateix temps a les necessitats dels companys. Així, també suposa una oportunitat per al coneixement de l’entorn, del llenguatge de la comunicació i de la representació. També és un bon moment per donar a conèixer algunes tradicions.

En moltes escoles de Catalunya, per exemple, a part de la tradicional desfilada del divendres de carnaval, es celebra, just un dia abans, el "dijous gras", amb un berenar típic en la qual es mengen ous, embotit i altres derivats del porc. El final de la festa sol tenir lloc el dia de dimecres de cendra, el primer dia de la Quaresma, amb el ritual de l’enterrament de la sardina.

Finalment, sempre és recomanable que, en triar la disfressa, es representin personatges que encarnin aquests valors que volem transmetre , com el civisme, la pau, la convivència i la interacció positiva amb els altres. Per totes aquestes raons, el carnaval pot ser una excel·lent activitat en família. Podeu, per exemple, acompanyar als vostres fills si es disfressen d’alguns dels seus personatges favorits del món de l’animació. Tanmateix, és més recomanable que els nens deixin volar la imaginació i tractin de trobar una disfressa més creativa, si pot ser, fabricada per ells mateixos. Trobaràs algunes idees per a això a aquest enllaç.

Referències bibliogràfiques:

León González, Sonia. Propuesta didáctica: el carnaval desde la educación en valores en educación infantil. Marzo de 2009.

Carnestoltes, el rei dels poca-soltes. Sortir amb nens. La Vanguardia. 

Font: Faros Sant Joan de Déu. 13/02/2015

Xerrada amb cafè: Estimular per a un bon aprenentatge.

El passat divendres 22 de gener la Carme Plans, mestra de P5 de la nostra escolar i coordinadora del Cicle d'Infantil va oferir als assistents la xerrada "Estimular per a un bon aprenentatge".
Tot seguit us trobareu un breu resum del què allà es va parlar.

 Al llarg dels anys ha canviat molt la manera d’ensenyar, abans era el mestre el que ho sabia tot i l’alumne era el que ho havia d’aprendre. El mestre explicava i l’alumne escoltava i contestava.

Per sort això ha anat canviant i al llarg dels anys ens hem adonat que els nens i nenes saben un munt de coses i que d’ells també podem aprendre.

Per què un alumne aprengui hem de crear un ambient agradable, tranquil, els hem d’ensenyar a observar, deduir, experimentar, crear, imaginar...

Hem de buscar activitats diferents i que tinguin interès per ells, que estiguin relacionades amb coses de la vida real, properes a ells que les puguin utilitzar al dia a dia per resoldre qualsevol situació. Que puguin participar amb les seves pròpies vivències i reforçar-les.

Hem de buscar activitats que els facin pensar, els hem de fer preguntes obertes. Que no hagin de contestar només si o no. Han d’aprendre deduint, fent hipòtesis, què passarà si..., experimentant,  traient conclusions del que han fet. És més important el procés que realitzen per arribar a resoldre un problema que no el resultat correcte, s’hi poden aproximar. Hem de tenir en compte que per aprendre s’han d’equivocar.

Actualment a l’escola estem treballant de diferents maneres:

Per projectes, fent treballs en equip on els alumnes s’han d’ajudar, amb treball cooperatiu on cada un del grup té una tasca a fer un pot ser el secretari, l’altre l’encarregat d’anar a buscar el material i repartir-lo, el portaveu que explicarà les conclusions o bé el que han fet... tots ajuden d’alguna manera al grup.

El curs passat es van començar a fer itineraris. A partir d’una pregunta els alumnes hauran de buscar la resposta d’una manera més participativa. Aquest curs ja els començarem  a introduir tots els cursos i de mica en mica aquesta serà la manera de treballar de la nostra escola.

Una vegada acabat el treball  cada alumne farà una rúbrica per avaluar-se ell mateix i als seus companys de grup: si han treballat bé, si tots han col·laborat, si han après coses, si els ha agradat, si quan un alumne ha fet la seva explicació se l’ha entès, si ho ha explicat alt i clar,...

A més la mestra anirà fent una avaluació continua dels treballs que es van fent.

També hem de potenciar l’autoestima reforçant les seves fortaleses. Mirant de ser positius i d’ajudar-los a superar els entrebancs que poden trobar-se. Potenciant les seves virtuts i capacitats. Buscar a cada alumne el millor d’ell i amb el que es pot sentir segur. Valorant l’esforç que ha fet per petit que sigui. D’aquesta manera se sentirà valorat i amb ganes de millorar. Ensenyar-los que l’esforç és vital per aprendre.

A l'inici d’aquest curs varem fer una sèrie d’activitats  per cohesionar el grup, conèixer als alumnes nous i a la mestra. A infantil  una mestra va portar una maleta amb una sèrie d’objectes que significaven alguna cosa per ella i cada vegada que anava ensenyant un explicava perquè l’havia portat . En aquesta activitat es buscava el factor sorpresa, la intriga i l’emoció de veure què sortiria d’un lloc tancat.

Una altra classe tenien una pandereta i cada nen la tocava mentre deia el seu nom seguint un ritme, la pandereta els va ajudar a perdre la vergonya. La mestra va presentar primer als alumnes nous per tal que aquests anessin perdent la por. També conjuntament varem buscar quines normes podríem posar a la classe i les varem posar en el mural per anar les recordant.

Un altre aspecte important és que l’alumne tingui estabilitat emocional, que se senti estimat,  ha d’aprendre a exterioritzar les seves emocions que moltes vegades no sap explicar-les. Ha de veure que el què li passa a ell als altres també els pot passar.

També és important que els ensenyem a tenir empatia  a posar-se al lloc dels altres.

En conclusió hem d’intentar que els nens i les nenes s’impliquin en el procés d’aprenentatge.

Les noves tecnologies.

El portal de promoció de la salut i el benestar infantil Faros de l’Hospital Sant Joan de Déu ha presentat un nou informe, el novè, que analitza quins beneficis i riscos impliquen les noves tecnologies per als infants i adolescents, quin ús en fan i com poden els pares fomentar els pares un ús saludable en els seus fills.

L’Informe, que porta per títol “Les noves tecnologies en infants i adolescents. Guia per educar saludablement en una societat digital”, ha estat elaborat per experts del món de l’educació, la salut i les noves tecnologies i està disponible a la web de Faros.

 Els autors de l’informe asseguren que un ús responsable, educatiu, creatiu i supervisat pot resultar molt beneficiós per al desenvolupament de l’infant perquè el pot ajudar a formar-se en les competències que requereix el món actual. Afegeixen, a més, que la precocitat en l’accés a les noves tecnologies no ha de ser vist com un perill sinó com una bona oportunitat educativa per ensenyar als infants bons hàbits en el maneig dels dispositius i consum de continguts digitals, perquè durant l’etapa infantil els infants busquen la complicitat i consell dels pares mentre que en l’adolescència es tanquen i la família ja té poques possibilitats d’intervenció.

Un 40% dels menors de dos anys accedeixen de manera habitual a tabletes o telèfon mòbil dels seus pares per jugar o veure vídeos de dibuixos animats. I l’ús de les noves tecnologies augmenta vertiginosament amb l’edat: s’apuja al 72% en els casos de menors de 8 anys i supera el 90% en el cas dels infants d’entre 10 i 15 anys. Els experts lamenten que moltes famílies desaprofitin aquesta oportunitat perquè, atenent els estudis, la meitat de les famílies deixen als nens el mòbil només per mantenir-los entretinguts. I per poder ensenyar els infants a fer un bon ús de les noves tecnologies és necessari acompanyar-los en el procés: escollir amb ells els jocs, jugar amb ells i anar introduir conceptes de seguretat.

Les noves tecnologies en infants i adolescents.

Publicat a: Hospital Sant Joan de Déu.

DIFICULTAT EN L'ARTICULACIÓ DEL SO /S/

Aquesta dificultat es coneix amb el nom de Sigmatisme. És una dislàlia on hi ha una mala producció del so s. Es dóna tant en infants com en adults. De vegades són sons distorsionats i d’altres són substitucions per altres sons coneguts.

Segons diferents estudis realitzats per Laura Bosch, el 50% dels nens de 3 anys ja la pronuncien correctament, i el 60% des dels 4 anys i el 70 % dels de 5, 6, 7 anys també.

Activitats que es poden fer amb els infants per poder corregir aquestes dificultats.

Podeu fer discriminació auditiva; això vol dir que podeu dir-li paraules amb sons que tingui la s i la z (sorda-sonora) que tinguin el so i/o que no el tinguin, sempre esquenes al nen perquè no ens miri els llavis/boca.

S: estel, estiu, estora, espelma, casc, closca, mosquit...

Z: casa, cosa, masia, brusa, zero, tretze, catorze, quinze...

Una altra activitat que podem fer son  exercicis de llengua i de buf (praxies):

•  Bufar una espelma però sense apagar-la
•  Bufar papers de seda, cotxes petits poc pesants, boletes de pòrex...
• Amb una canyeta, podeu jugar a futbol bufant
• Xuclar trossets de paper amb una canya im oure'ls d'un lloc a un altre
• Fer el so de la serp (sssss...) i el so de l'abella (zzzz...)
• Tancar les dents, col·locar la llengua a les arruguetes palatines i treure aire

DIFICULTAT EN L'ARTICULACIÓ DEL SO R.

La dificultat per articular correctament el so /r/ ja sigui simple o múltiple, passa per obtenir una tonicitat òptima dels òrgans orofacials, principalment de la llengua. Aquesta dificultat és coneguda amb el nom de rotacisme.

A continuació us adjuntem una sèrie d'exercicis que podeu fer des de casa per tal de potenciar aquest aspecte i poder ajudar als infants a poder produir correctament aquest so. De res servirà forçar-los o demanar que produeixin aquest so si no estan preparats. Necessitem l'entrenament suficient de la llengua per poder fer-ho.

Davant de qualsevol dubte o assessorament no dubte posar-vos en contacte amb un logopeda.

Pautes Rotacisme

ESTIMULEM EL LLENGUATGE DELS MÉS MENUTS!

El llenguatge és l’instrument de comunicació més  important que tenim les persones.

A més, el seu desenvolupament adequat és decisiu per l’estructuració del pensament, l’acció, per estructurar i regular la personalitat i el comportament amb els altres, és el principal medi d’informació i transmissió de cultura.

L’entorn familiar és el context clau, insubstituïble per l’estimulació i desenvolupament del llenguatge en els nostres fills i filles.

A continuació trobareu un conjunt de pautes sobre com estimular el seu llenguatge.

Estimulació del Llenguatge