L’ALIMENTACIÓ DELS NENS I NENES DELS 3 ALS 6 ANYS.

L’alimentació de l’infant d’aquestes edats ha de ser variada. Amb això s’aconsegueix l’aportació de nutrients de manera equilibrada i adequada a les necessitats que té.

És necessari repartir la ingesta d’aliments en diferents àpats. D’aquesta manera l’organisme rep nutrients gradualment i els pot assimilar i administrar molt millor que quan n’hi arriba molta quantitat de cop. La manera més pràctica de portar a terme una alimentació és per mitjà del sistema de racions diàries recomanades de cada grup d’aliments, establertes d’acord amb els requisits nutritius de l’infant.

S’assigna una quantitat determinada a cada ració que es pot intercanviar per altres aliments del mateix grup.

És important recordar que l’equilibri alimentari s’aconsegueix al llarg del dia o de la setmana, de manera que un dinar ric en greixos es pot compensar amb un sopar lleuger o, fins i tot, amb els aliments que es prenguin l’endemà.

Cal tenir en compte que els infants d’aquestes edats poden menjar tota mena d’aliments i que han d’estar plenament integrats en l’alimentació familiar. A més, ja admeten diferents tipus de coccions i textures.

Cadascun dels àpats de la jornada té unes característiques determinades:

• L’esmorzar és important no descuidar-lo, ja que és el primer àpat del dia i el que prepara l’organisme per iniciar l’activitat. L’infant ha de tenir temps per esmorzar, s’ha d’aixecar d’hora i menjar sense pressa, ja que l’ansietat treu la gana. És recomanable repartir l’esmorzar en dues fraccions, la primera a casa i la segona a l’escola. Aquestes dues aportacions han de constituir el 25% de les quilocalories totals del dia.

• El dinar permet incloure elements de tots els grups i diferents tècniques de cocció. Les postres poden ser a base de fruita o làctics. Convé no fer una aportació exagerada d’aliments, perquè, a banda que es desequilibra l’alimentació, comporta una sensació de somnolència durant la tarda. L’àpat del dinar representa el 30% de l’energia diària.

• El berenar ha de representar un petit àpat que doni plaer a l’infant després d’una jornada a l’escola. És un bon moment per oferir algun làctic, acompanyat de pa, cereals o alguna pasta senzilla. La xocolata s’hi pot incloure amb moderació. Els entrepans de pernil o embotit no són del tot indicats si es considera l’aportació que representa del grup dels carnis. L’excés de proteïnes no és aconsellable.

• El sopar és el darrer àpat del dia i ha de contribuir a arrodonir l’equilibri alimentari. L’aportació calòrica és la mateixa que la del dinar, però és millor fer coccions més simples en el sopar per alleugerir la digestió. És important que l’infant no vagi a dormir de seguida després de sopar.

A continuació indiquem alguns aspectes que cal que tingueu en compte en l’elaboració d’una dieta infantil:

• Els menús han ser variats i equilibrats per evitar carències nutritives. A més, s’han de tenir en compte les diferents necessitats energètiques i nutritives que hi ha entre les diferents edats.

• La presentació ha de ser atractiva, respectant els costums gastronòmics de cada zona, les diferències religioses i culturals i les festivitats.

• Cal tenir en compte que hi ha infants, i cada vegada més, amb necessitats especials. Així, caldrà elaborar els seus menús en funció d’aquestes particularitats (per exemple, nens amb diabetis, celíacs o amb al·lèrgies alimentàries de diferents tipus).

• Cal evitar el consum excessiu de begudes refrescants ensucrades (refrescos de cola, taronjada o llimonada) i altres begudes comercials. Es poden substituir per sucs naturals, batuts casolans de llet, iogurt o fruites.

• S’ha de potenciar el consum d’aliments que accepten menys els nens: verdures o amanides com a primer plat o com a guarnició en els segons, la fruita fresca com a postres i el peix preparat i presentat de diferents maneres i no sempre en forma de barretes o similars.

• Si l’infant rebutja un aliment essencial, cal estudiar la manera de substituir-lo per un altre aliment de valor nutritiu similar o barrejar-lo amb condiments o amb altres aliments que en “disfressin” el gust. S’han de provar diferents maneres de preparar aquests aliments clau. Per exemple, puré de llegums i verdura, mandonguilles de peix, espinacs amb beixamel, etc.

• Cal incloure aliments de temporada i fer menús diferents segons l’estació de l’any.

• Es recomana eliminar el greix visible de les carns, riques ja per si mateixes en greixos saturats i colesterol, i procurar no cuinar amb gaire sal.

• És bo acompanyar sempre els segons plats amb guarnició, que pot incloure verdura, amanida o puré de patates, de manera que no sempre es recorri a les patates fregides.

• Cal evitar la preparació molt repetida de productes precuinats i ràpids d’elaborar com hamburgueses, salsitxes..., ja que no sempre asseguren l’aportació de nutrients que es necessiten.