TRASTORN DE L'ARTICULACIÓ DEL LLENGUATGE

El Trastorn d'articulació del llenguatge, també conegut com a dislàlies, són fàcil d'identificar. Consisteix en la dificultat per produir alguns sons, i acostuma a presentar-se entre els tres i els sis anys. Normalment la dislàlia es produeix per una incorrecta funció dels òrgans perifèrics de la parla (llengua i llavis). 

Quan els nens i les nenes comencen a parlar, entre els 8 i els 18 mesos, ho fan amb força errors, ja que tenen una tendència a simplificar la parla perquè els sigui més senzilla. Més endavant, quan l'infant va adquirint més habilitats en l'articulació, la seva pronúncia cada cop serà més fluida. Quan aquest procés no es duu a terme amb normalitat, comencen a parlar de dislàlia. 

Quan presenten aquest trastorn, normalment el que fa amb els sons que no pot produir són omissions (no produir el so dins la paraula), substitucions (canviar el so que no pot produir per un altre) i distorcions (fa un so diferent del que no pot produir). 

La dislàlia la podem classificar en tres grans blocs: les orgàniques són les que presenten alguna malformació o anomalia en els òrgans que intervenen en la parla;  les auditives són les provocades per problemes auditius, i les funcionals són les més habituals i són provocades per un mal funcionament dels òrgans articulatoris.

Les dislàlies més freqüents són:

• rotacisme: dificultat per pronunciar el fonema /r/ simple o múltiple, i generalment el substitueixen per /l/ o /d/.
• sigmatisme: distorsió del fonema /s/.
• Kappacisme: dificultat per produir el fonema /k/ i el substitueixen per /t/.

Entre les causes més freqüents de la dislàlia trobem: 

• poca habilitat motriu dels òrgans articulatoris,
• dificultats en la discriminació auditiva,
• factors ambientals com imitació de models incorrectes.

És molt important la intervenció precoç, perquè és necessari tot un procés per aconseguir corregir la dislàlia, i evitar que pugui ser motiu de burles o presentar dificultats en l'aprenentatge de la lecto-escriptura. Per superar les dificultats en la producció dels fonemes, el nen i la nena ha de fer un gran esforç, i per això és molt important els pares l'ajudin i estiguin al seu costat.

Extret de: totseduquem.wordpress.com