Pinzellades Núm 41 El Futbol, escola de vida 1

                                                   PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 41

EL FUTBOL, ESCOLA DE VIDA 1

Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels homes és pel futbol, va escriure el filòsof i novel·lista francès Albert Camus. Durant un partit de futbol, els jugadors han de prendre moltes decisions. No només tàctiques i d’estratègia, sinó també morals i de comportament. El jugador sent un lleuger cop del contrari i per optar o no per simular una agressió. Pot actuar o protestar desmesuradament una decisió errònia de l’àrbitre. O de decidir si val la pena continuar pressionant, ja que el seu equip perd per golejada i queden dos minuts perquè acabi el partit. Alhora que pensa si xuta o no, pren decisions en funció de valors com l’honestedat, el respecte al contrari o la importància de l’esforç.

Molts entrenadors d’equips de futbol infantils treballen els valors dels jugadors alhora que els preparen tècnicament i tàcticament. Saben que hi ha valors que els ajudaran a rendir més al terreny de joc. Són conscients que un nen que ha après el valor de l’esforç durant els entrenaments estarà més preparat per donar el cent per cent quan el partit ho exigeixi. Però, al cap i a la fi, un partit de futbol és només un partit de futbol. Els entrenadors són conscients que, en treballar els valors dels més petits al terreny de joc, els preparen per una cosa molt més important que marcar o evitar un gol. Els preparen per a la vida.

Els nens estan en un període de formació clau en què absorveixen tot el que passa al seu voltant, assenyala Pablo Jodra, director de la Unitat de Psicologia Aplicada a l’Esport de la Universitat Autònoma de Madrid. Interioritzen el que els ensenyen figu-res de referència com els pares i els entrenadors. La clau per ensenyar valors és que tants uns com els al-tres donin el mateix exemple.

TÈCNICS I PARES HAN DE DONAR EXEMPLE DE CALMA I DISCIPLINA

És fonamental que l’entrenador sigui disciplinat si vol transmetre el valor de la disciplina o que respecti l’àrbitre si vol que els jugadors facin el mateix. I que els pares defensin els mateixos principis. Perquè, a vegades, els pares que van a veure els partits dels fills no són un bon exemple. Insulten l’àrbitre o ridiculitzen els rivals. Aquestes coses passen –co-menta Pablo Jodra-. I és una llàstima. Per molt que l’entrenador s’esforci a comunicar valors com el respecte al contrari, si els pares no fan el mateix, no servirà gaire.

El futbol ajuda els nens a interioritzar els valors adequats gràcies a l’exemple que perceben en les persones que són importants per a ells. I a la constància de posar-los en pràctica una vegada i una altra. Perquè cal muscular els valors de la mateixa manera que les cames. Amb una feina diària, apunta Pedro Marcet, director pedagògic de la Fundació Marcet, una escola de futbol que és molt més que un centre en el qual els nens milloren el xut o la capacitat per esquivar rivals. Tenim un progrma per treballar un valor cada mes. Els nens veuen pel·lícules o llegeixen notícies que els permeten crear un debat amb l’entrenador sobre aquests temes. Per exemple, en el cas de l’honestedat poden debatre sobre un jugador famós que ha rebut una targeta groga per simular un penal, explica Marcet.

TREBALLAR ELS VALORS AJUDA ELS NENS

A MILLORAR

EL RENDIMENT

Un dels avantatges d’entrenar els valors és que així es millora el rendiment esportiu dels nens. Si els ajudes a enfrontar-se a les frustracions, al fet de perdre un partit o que l’àrbitre pot cometre un error, estan més centrats al terreny de joc i donen el millor d’ells mateixos, afirma David Fernández, entrenador en les categories inferiors del RCD Espanyol. Perquè tu no pots controlar si guanyaràs o perdràs. Però sí que pots tenir molt interioritzat el valor d’assumir responsabilitats. Així que, quan l’equip vagi perdent, hi haurà nens que faran un pas endavant per intentar remuntar el partit. Estaran entrenats per fer-ho.

I el més important, els valors que s’aprenen jugant a futbol tenen una repercusió positiva en la vida dels nens. Sempre i quan –insiteix Jaume Cruz, catedràtic de psicoligia de l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona-, els pares i altres figures de referència estiguin en sintonia amb els valors dels entre-nadors. Perquè s’aprenen amb l’exemple i practicant-los amb regularitat en tots els àmbits de la vida.    

José A. Rodríguez es- La Vanguardia,

14 de juny del 2014        

NOTA: L’article es refereix al futbol, però evidentment es podria aplicar a altres esports. Els valors que ens proposa l’autor i que apareixeran en el proper número són els següents:

EL TREBALL EN EQUIP                        ORDRE I HIGIENE

RESPECTE PELS ALTRES                   ENCAIXAR LES FRUSTRACIONS

ASSUMIR RESPONSABILITATS           LA IMPORTÀNCIA DE L’ESFORÇ

EL MIRALL EN QUÈ ES MIREN            LA VERITAT PER DAVANT

GAUDIR DE LA VIDA                             TAMBÉ CAL SABER GUANYAR

RESPECTE PELS ALTRES: El futbol és com anar a l’òpera. Però una cosa és cridar per animar l’equip i una altra insultar l’àrbitre o riure’t del contrari, diu Jaume Cruz. Un dels valors que millor es poden treballar és el respecte pels altres –considera Pablo Jodra-. Per exemple, ensenyant als nens que cuidin el llenguatge i que es dirigeixin al contrari i a l’àrbitre amb educació.  

Xerrada amb cafè: Rabietes i Pataletes.

Feu clic aquí.

Pinzellades Núm 40 L'obesitat s'instal.la a casa.

PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 40

L’obesitat s’instal·la a casa

Un estudi revela que la família segueix una dieta que afavoreix el sobrepès

Anys lluitant contra l’excés en la població infantil –de les més altes d’Europa– i adonar-se que les coses canviaran poc o gens al-menys a curt termini. Per què? Perquè a casa, precisament el lloc on s’adquireixen els hàbits alimentaris que una persona seguirà (en la majoria dels casos) al llarg de la seva vida, es menja sense cap mena de planificació. A més, falta fruita i verdura, es beu molt poc i hi ha excés de sal.  A això cal afegir-hi que es fa poc exercici. La suma de tot plegat fa inviable lluitar de manera efectiva contra l’obesitat i el sobrepès infantil, que ja afecta gairebé un 30% dels nens d’entre 3 i 12 anys (estudi de la Fundació Thao).

Aquestes són algunes de les conclusions que es treuen del primer observatori Nestlé d’Hàbits Nutri-cionals i Estil de Vida de les Famílies, en el qual han col·laborat la Fundació Thao i el doctor Hel-mut Schröeder, investigador del grup de risc cardiovascular i nutrició de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. El treball se centra en un miler d’entrevistes a dones d’entre 20 i 65 anys, com a “responsables de la compra familiar”, assenyalen els qui han promogut l’estudi.

De les seves respostes es conclou que el 82% de les llars no planifiquen el menú setmanal o ho fan tot just un parell de dies abans, cosa que impedeix de tenir un control adequat de la ingestió de nutrients. Una altra dada destacable és que en el 25% de les llars amb nens es prepara un menjar diferent, cosa que es considera un error, ja que la pauta adequada és que mengin de tot i no es facin diferenciacions. 

Quant als dinars, l’estudi apunta que la majoria de nens (72%) fan l’àpat a casa seva (el 9% sols) i la resta al menjador escolar. D’aquests, un 12% s’emporten el dinar de casa a la carmanyola, un hàbit que s’ha instal·lat a conseqüència de la crisi econòmica. “Es una dada que ens ha cridat l’atenció, però no hem entrat a estudiar-la”, assenyala el director de nutrició i comunicació amb el consumidor de Nestlé, José Luis Martínez.

Però, malgrat aquest àpat en família, els hàbits alimentaris no milloren: vuit de cada deu nens no compleixen amb la ingestió mínima de fruites i verdures, i un 10% no prenen ni tan sols una peça de fruita o una ració de verdura. A això s’hi afegeix que el 41% no beuen prou aigua i un terç dels nens d’entre 3 i 14 anys afegeixen sal al plat ja cuinat. Quant a l’activitat física, el 19% no en fan gens des que surten de l’escola fins a la nit, i això que, segons les mares, el 55% tenen prou temps lliure.

Unes dades preocupants que revelen uns mals hàbits que consoliden l’excés de pes infantil. Però són hàbits heretats, com es demostra en comprovar els resultats relacionats amb les dones: el 87% no ingereixen la quantitat de verdura i fruites recomanada, el 43% no beuen almenys cinc vasos d’aigua al dia i el 44% afegeixen sal a taula. Quant a l’exercici, el 45% reconeixen que no fan cap mena d’activitat física. L’activitat que més fan és caminar: un 35%. Però un 13% asseguren que no caminen ni tan sols deu minuts al dia. Això en part justifica les preocupants dades d’excés de pes de les dones: quatre de cada deu tenen sobrepès, i el 14%, obesitat. Aquesta dada és especialment crítica en el tram de 35 a 45 anys, en què arriba fins al 19% el percentatge de dones obeses.

 

Gairebé el 30% dels nens dinen al menjador escolar i, d’aquests, el 12% porten l’àpat a la carmanyola.

Celeste López. Madrid. La Vanguardia, dimecres, 28 de maig del 2014

CONCLUSIONS

Objectiu: Lluitar contra l’obesitat i el sobrepès.

- Els hàbits alimentaris bàsics s’adquireixen a casa i des de petits.

- Els hàbits s’hereten de la família; la via de l’exemple és decisiva.

- Per aconseguir una alimentació adequada cal una planificació setmanal.

- L’alimentació ha de ser variada.

- En general, mengem poca fruita i poca verdura.

- Cal beure més aigua.

- Cal evitar l’excés de sal.

- És imprescindible dedicar unes estones a fer exercici físic de forma regular.

Bons motius per fer somriure al teu fill/a.

Quan ens trobem francament bé els somriures vénen per si sols, com una cosa natural; són un signe extern de com ens trobem. Però i si ens forcéssim a somriure, ens sentiríem igual de bé?       

Somriure ens pot fer aixecar l'ànim  

Els científics han descobert que el fet de somriure a propòsit (és a dir, de fingir un somriure de forma voluntària) pot ajudar a que la gent se senti millor. Somriure a propòsit modifica la nostra química cerebral. Per això, pot ser de gran ajuda per a les persones que estiguin deprimides i/o ansioses. Però, com podem somriure quan no ens ve de gust fer-ho?          

Fingim-ho fins que ho aconseguim   

El llenguatge del nostre cos pot influir sobre les nostres emocions. La gent que adopta de manera intencionada una determinada expressió facial acabava sentint l'emoció associada a aquesta expressió.

El somriure simulat ens ajuda a sentir-nos millor, i el fet de sentir-nos millor ens ajuda a aconseguir que els nostres somriures fingit esdevinguin somriures autèntics.              

Una sonrisa verdadera y auténtica recibe el nombre de “sonrisa de Duchenne” e implica movilizar todos los músculos de la cara, incluyendo las “líneas de la risa” que tenemos alrededor de los ojos. Es importante hacer participar a todos estos músculos, incluso en una sonrisa simulada. Si sonríes a propósito para levantarte el ánimo, deberás sonreír hasta que se te eleven los pómulos y notes que se te arrugan las líneas de la risa. 

Les conductes de somriure i de riure redueixen l'estrès 

La conducta de somriure relaxa els músculs fàcils i tranquil·litza el sistema nerviós. I la conducta de riure envia més oxigen al cervell. I això desencadena la secreció d'unes substàncies químiques cerebrals anomenades endorfines. Aquestes substàncies químiques ens ajuden a sentir-nos bé, a adoptar una actitud positiva. Riure pot fer que baixi la tensió arterial, alleujar l'estrès i aixecar l'ànim.                                   

Els somriures ens ajuden a establir vincles 

Igual que els somriures falsos o simulats, les rialles simulades s'acaben convertint en espontànies i reals i, a més, són contagioses.

Degut a que els riures i els somriures són contagiosos, ajuden a persones de qualsevol edat a establir vincles. Somriure implica enviar un senyal d'amistat que sol comportar que el receptor torni el somriure. Per això, una important finalitat de somriure pot ser la de crear vincles socials.

Els científics han descobert que ens connectem corporalment quan compartim un somriure o una altra emoció positiva amb una altra persona. Les nostres respiracions i les nostres freqüències cardíaques es sincronitzen, el que aporta grans avantatges a la nostra salut i al nostre benestar.

Després de llegir i aprendre que el somriure és una font de vitalitat, felicitat i salut, a què esperes a compartir un somriure amb el teu fill?

Font: Hospital Sant Joan de Déu.

Tornada a l'escola 2015 - 2016

Benvingudes i benvinguts al nou curs escolar 2015/2016. 

Començar un nou curs necessita una nova adaptació. La situació pot resultar familiar però és necessari anar fent un acompanyament gradual al canvi tant física com sentimentalment.

Facilitem a continuació algunes claus que faran més fàcil aquesta transició.

Per als més petits:

• És recomanable portar-los a visitar l'escola abans del primer dia, i explicar-los-hi mica en mica què es trobaran quan comencin les classes.
• No cal sobreprotegir als més petits (ni perdre el vincle), ja que els pot provocar una pèrdua d'autonomia i confiança en sí mateixos.
• Els pares han de transmetre alegria i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional.

Per a nens de primària i secundària:

• Cal fixar conjuntament un seguit d'objectius i avaluar-los cada trimestre.
• És important que els pares transmetin als seus fills la cultura de l'aprenentatge per a que no percebin l'escola com una obligació.
• És bo que els pares s'interessin i coneguin què fan els seus fills a classe, ja que els pares motivats generen fills compromesos amb l'aprenentatge.
• És millor que els deures d'estiu es facin entre juliol i agost i no al setembre, per a que puguin començar el curs amb la ment més fresca.
• Les primeres setmanes de setembre són ideals per ordenar l'habitació de cara al proper curs: guardar tot allò de l'any passat i comprar els llibres i el material escolar pel curs que està a punt de començar.

Consells vàlids per a tots els nens: 

• Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l'escola. També és molt important que els nens prenguin a mig matí un entrepà o una peça de fruita.
• És bàsic recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar l'escola.
• És important que el nen porti roba còmoda, no ajustada, independentment de si va amb uniforme o no.
• El calçat també ha de resultar còmode i encaixar bé al peu, ni massa petit ni massa gran. En aquest cas el factor moda ha de quedar en un segon pla.

• Cal escollir una bona motxilla per evitar l'excés de pes, les males postures i el dolor de l'esquena. En aquest sentit, l'Observatori FAROS recomana la motxilla ergonòmica dissenyada conjuntament per l'empresa Miquel Rius i l'Hospital Sant Joan de Déu. En el següent vídeo podeu veure les seves característiques en més detall.

A banda d'aquests consells, cal tenir present que els professors també juguen un paper clau en l'adaptació del nen a la tornada a l'escola. Per tant, és important que els pares mantinguin una estreta relació amb els professors, sobretot els primers dies, per estar al corrent de com el nen s'està adaptant al nou curs i poder aplicar les mesures més convenients en cas de necessitat.

En definitiva, tant els pares i mares com el professorat són clau per garantir una òptima tornada al'escola, i recordem, aquesta comença dies abans del primer dia de classe.

Referència bibliogràfica: Ara Criatures 

Les noves tecnologies.

El portal de promoció de la salut i el benestar infantil Faros de l’Hospital Sant Joan de Déu ha presentat un nou informe, el novè, que analitza quins beneficis i riscos impliquen les noves tecnologies per als infants i adolescents, quin ús en fan i com poden els pares fomentar els pares un ús saludable en els seus fills.

L’Informe, que porta per títol “Les noves tecnologies en infants i adolescents. Guia per educar saludablement en una societat digital”, ha estat elaborat per experts del món de l’educació, la salut i les noves tecnologies i està disponible a la web de Faros.

 Els autors de l’informe asseguren que un ús responsable, educatiu, creatiu i supervisat pot resultar molt beneficiós per al desenvolupament de l’infant perquè el pot ajudar a formar-se en les competències que requereix el món actual. Afegeixen, a més, que la precocitat en l’accés a les noves tecnologies no ha de ser vist com un perill sinó com una bona oportunitat educativa per ensenyar als infants bons hàbits en el maneig dels dispositius i consum de continguts digitals, perquè durant l’etapa infantil els infants busquen la complicitat i consell dels pares mentre que en l’adolescència es tanquen i la família ja té poques possibilitats d’intervenció.

Un 40% dels menors de dos anys accedeixen de manera habitual a tabletes o telèfon mòbil dels seus pares per jugar o veure vídeos de dibuixos animats. I l’ús de les noves tecnologies augmenta vertiginosament amb l’edat: s’apuja al 72% en els casos de menors de 8 anys i supera el 90% en el cas dels infants d’entre 10 i 15 anys. Els experts lamenten que moltes famílies desaprofitin aquesta oportunitat perquè, atenent els estudis, la meitat de les famílies deixen als nens el mòbil només per mantenir-los entretinguts. I per poder ensenyar els infants a fer un bon ús de les noves tecnologies és necessari acompanyar-los en el procés: escollir amb ells els jocs, jugar amb ells i anar introduir conceptes de seguretat.

Les noves tecnologies en infants i adolescents.

Publicat a: Hospital Sant Joan de Déu.

Arriben les vacances escolars... Què podem fer amb els nens/es?

Comença la calor, és temps de piscina, platja, casals d'estiu o potser també més temps a casa o amb els avis... Què convé als nostres fills/es en aquesta època? A banda de les activitats de lleure que podem escollir tenint en compte interessos de l'infant, horaris, cost econòmic, amics... Seguidament us proposem unes idees per tenir presents durant l'estiu:

Autonomia
L'estiu és un període més relaxat, de calma i tranquil·litat. Podem disposar de més temps i, per tant es pot practicar més sovint i cada dia una estoneta.
Podem començar a posar en pràctica aquelles cosetes que més li costen com pot ser vestir-se sol. Animar-lo a que ho faci, ara porten menys roba i els pot resultar més senzill. Reforçar-los positivament a mesura que van aconseguint petites fites, valorar-los com s'estan fent grans...
Us suggerim que seleccioneu només dues coses a treballar durant l'estiu, i li donem el màxim suport. Si aquestes s'assoleixen s'en poden plantejar dues més. Per exemple: que es vesteixi sol i es desvesteixi, que es pentini sol/a, o es prepari la bossa del casal amb el què nosaltres li donem (banyador, tovallola, crema solar, gorra...)

Aprenentatges
S'aconsella buscar una estoneta cada dia, màxim 30 minuts per poder fer alguna activitat com escriure el seu nom, fer activitats de grafia, sanefes, conceptes bàsics de numeració... Repassar els continguts donats durant el curs escolar; sigui amb fitxes similars a les dels àlbums que ens porten a casa, quaderns d'estiu recomanats per les mestres o algun altres adequat a la seva edat.

Psicomotricitat
Com que el bon temps ho permet, intentar fer activitats a l'aire lliure: anar amb bicicleta ja sigui sense pedals, amb pedals i/o amb rodetes; ens adaptem a cada cas. Fer activitats de piscina, aprendre a defensar-se dins l'aigua, aguantar l'equilibri, fer petits desplaçaments amb les mesures de seguretat pertinents.
Si es va a la platja també es pot potenciar el fet de jugar amb la sorra, fer castells, camins... ja sigui amb estris com pales i galledes... o sense.
Anar al parc, córrer, saltar... o fins hi tot aprendre a inflar globus, fer bombolles de sabó...

Últimes recomanacions
Sigui l'activitat que sigui gaudim amb els nostres fills/es, amb estonetes de qualitat i afecte, sense presses.
Afavorir que comencin una activitat i no la deixin a mitges, que l'acabin i després de recollir-ho tot poder començar una altre tasca diferent.