dimecres, 28 de gener del 2015

TINC POR !

Avui a la xerrada amb cafè tractarem el tema de la por, a continuació adjuntem les pautes que tractarem.

Tots els nens i nenes tenen pors que depenen de la seva edat i del context sociocultural en el qual se’ls educa. Són pors lleus que es presenten sense una raó aparent i que acostumen a desaparèixer.
La por és una emoció que s’ha de tractar amb delicadesa, però amb constància per evitar que es converteixi en un problema. És una emoció apresa per tant, els pares amb tendència a ser porucs és més fàcil que ho contagiïn als seus fills, també hem d’evitar instruccions verbals negatives “si no et portes bé, vindrà l’home del sac”. Es pot experimentar por per un ensurt real de perill com pot ser espantar-se per un lladruc de gos al passar caminant.


Pors evolutives:
2 anys
Sorolls forts, animals, a la separació dels pares.
3 anys
Mascares, a la foscor, a la separació dels pares, animals.
4 anys
Sorolls, a la foscor, a la separació dels pares, animals.
5 anys
Lesions, sorolls, a la foscor, a la separació dels pares, animals.
6 anys
Foscor, éssers sobrenaturals, sorolls forts i a la separació dels pares.

Què fer davant la port dels nostres fills/es?

La por a la separació relacionada per exemple amb l’adaptació a l’escola, no se supera fins que l’infant és capaç de comprendre que la separació és momentània. Els podem ajudar donat informació sobre què passarà i què farem, els dóna seguretat.
Evitar les conductes de sobreprotecció i el sentiments de por, tristesa, ansietat... respecte el nostre fill/a. Si ens veuen patir, ells seguiran amb la por.

La por a la foscor està relacionada amb el fet que l’infant petit quan no veu una cosa per ell aquesta deixa d’existir. Els pares hem de poder transmetre que aquesta separació en el moment d’anar a dormir no és definitiva, es tracta d’un cicle (dia-nit) i quan es despertin serem amb ells.
·        Els Malsons són escenaris d’angoixa que tenen a veure amb la seva inseguretat. Recorden què han somiat.
·        Els Terrors nocturns són menys habituals, el nen/a plora molt, no pot explicar que té i al matí no ho recorda.

La por a la foscor es supera al voltant dels 9 anys, podem ajudar als nostres fills a través de contes i  jocs potenciant el contacte agradable i positiu de la foscor, amb algun tipus de llum o adhesius fluorescents, o també amb un peluix que els doni seguretat i companyia. També és bo mantenir una rutina alhora d’anar a dormir i així ells poden anticipar el què passarà i els tranquil·litza.

La millor manera d’ajudar als nostres fills és escoltar-los i donar-los la garantia que hi som, que els escoltem i ens creiem el que ens explica. Una posició de comprensió, escolta i de certa fermesa per part dels pares, permet a l’infant trobar-se acompanyat i fer front a les seves pors.

També s’aconsella controlar la visualització de determinats programes de televisió, pel·lícules o altres que continguin imatges violentes o de terror sobretot quan l’infant encara no té una edat adequada per separar bé la ficció de la realitat.

Bibliografia:
Mendez, Francisco Javier. Miedos y temores en la infancia. Ayuda a les niños a superar-los. Piràmide, 2000.
Lamblin, Christian.L’Adrià té por a la foscor. Ed. Baula

dimecres, 21 de gener del 2015

TRASTORN DE L'ARTICULACIÓ DEL LLENGUATGE

El Trastorn d'articulació del llenguatge, també conegut com a dislàlies, són fàcil d'identificar. Consisteix en la dificultat per produir alguns sons, i acostuma a presentar-se entre els tres i els sis anys. Normalment la dislàlia es produeix per una incorrecta funció dels òrgans perifèrics de la parla (llengua i llavis). 

Quan els nens i les nenes comencen a parlar, entre els 8 i els 18 mesos, ho fan amb força errors, ja que tenen una tendència a simplificar la parla perquè els sigui més senzilla. Més endavant, quan l'infant va adquirint més habilitats en l'articulació, la seva pronúncia cada cop serà més fluida. Quan aquest procés no es duu a terme amb normalitat, comencen a parlar de dislàlia. 

Quan presenten aquest trastorn, normalment el que fa amb els sons que no pot produir són omissions (no produir el so dins la paraula), substitucions (canviar el so que no pot produir per un altre) i distorcions (fa un so diferent del que no pot produir). 

La dislàlia la podem classificar en tres grans blocs: les orgàniques són les que presenten alguna malformació o anomalia en els òrgans que intervenen en la parla;  les auditives són les provocades per problemes auditius, i les funcionals són les més habituals i són provocades per un mal funcionament dels òrgans articulatoris.

Les dislàlies més freqüents són:
  • rotacisme: dificultat per pronunciar el fonema /r/ simple o múltiple, i generalment el substitueixen per /l/ o /d/.
  • sigmatisme: distorsió del fonema /s/.
  • Kappacisme: dificultat per produir el fonema /k/ i el substitueixen per /t/.
Entre les causes més freqüents de la dislàlia trobem: 
  • poca habilitat motriu dels òrgans articulatoris,
  • dificultats en la discriminació auditiva,
  • factors ambientals com imitació de models incorrectes.
És molt important la intervenció precoç, perquè és necessari tot un procés per aconseguir corregir la dislàlia, i evitar que pugui ser motiu de burles o presentar dificultats en l'aprenentatge de la lecto-escriptura. Per superar les dificultats en la producció dels fonemes, el nen i la nena ha de fer un gran esforç, i per això és molt important els pares l'ajudin i estiguin al seu costat.

Extret de: totseduquem.wordpress.com
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...