Tots els nens i nenes tenen pors que depenen de la seva edat
i del context sociocultural en el qual se’ls educa. Són pors lleus que es
presenten sense una raó aparent i que acostumen a desaparèixer.
La por és una emoció que s’ha de tractar amb delicadesa, però
amb constància per evitar que es converteixi en un problema. És una emoció
apresa per tant, els pares amb tendència a ser porucs és més fàcil que ho
contagiïn als seus fills, també hem d’evitar instruccions verbals negatives “si no et portes bé, vindrà l’home del sac”.
Es pot experimentar por per un ensurt real de perill com pot ser espantar-se
per un lladruc de gos al passar caminant.
Pors evolutives:
2 anys
|
Sorolls forts, animals, a la separació dels pares.
|
3 anys
|
Mascares, a la foscor, a la separació dels pares,
animals.
|
4 anys
|
Sorolls, a la foscor, a la separació dels pares,
animals.
|
5 anys
|
Lesions, sorolls, a la foscor, a la separació dels
pares, animals.
|
6 anys
|
Foscor, éssers sobrenaturals, sorolls forts i a la
separació dels pares.
|
Què fer davant la port dels nostres fills/es?
La por a la separació relacionada per exemple amb
l’adaptació a l’escola, no se supera fins que l’infant és capaç de comprendre
que la separació és momentània. Els podem ajudar donat informació sobre què
passarà i què farem, els dóna seguretat.
Evitar les conductes de sobreprotecció i el sentiments de
por, tristesa, ansietat... respecte el nostre fill/a. Si ens veuen patir, ells
seguiran amb la por.
La por a la foscor està relacionada amb el fet que
l’infant petit quan no veu una cosa per ell aquesta deixa d’existir. Els pares
hem de poder transmetre que aquesta separació en el moment d’anar a dormir no
és definitiva, es tracta d’un cicle (dia-nit) i quan es despertin serem amb
ells.
·
Els Malsons són escenaris d’angoixa que tenen a
veure amb la seva inseguretat. Recorden què han somiat.
·
Els Terrors nocturns són menys habituals, el nen/a plora
molt, no pot explicar que té i al matí no ho recorda.
La por a la
foscor es supera al voltant dels 9 anys, podem ajudar als nostres fills a
través de contes i jocs potenciant el
contacte agradable i positiu de la foscor, amb algun tipus de llum o adhesius
fluorescents, o també amb un peluix que els doni seguretat i companyia. També
és bo mantenir una rutina alhora d’anar a dormir i així ells poden anticipar el
què passarà i els tranquil·litza.
La millor
manera d’ajudar als nostres fills és escoltar-los i donar-los la garantia que
hi som, que els escoltem i ens creiem el que ens explica. Una posició de
comprensió, escolta i de certa fermesa per part dels pares, permet a l’infant
trobar-se acompanyat i fer front a les seves pors.
També
s’aconsella controlar la visualització de determinats programes de televisió,
pel·lícules o altres que continguin imatges violentes o de terror sobretot quan
l’infant encara no té una edat adequada per separar bé la ficció de la
realitat.
Bibliografia:
Mendez, Francisco Javier. Miedos
y temores en la infancia. Ayuda a les niños a superar-los. Piràmide, 2000.
Lamblin, Christian.L’Adrià
té por a la foscor. Ed. Baula
