Xerrada amb cafè: Rabietes i Pataletes.

Feu clic aquí.

Pinzellades Núm 40 L'obesitat s'instal.la a casa.

PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 40

L’obesitat s’instal·la a casa

Un estudi revela que la família segueix una dieta que afavoreix el sobrepès

Anys lluitant contra l’excés en la població infantil –de les més altes d’Europa– i adonar-se que les coses canviaran poc o gens al-menys a curt termini. Per què? Perquè a casa, precisament el lloc on s’adquireixen els hàbits alimentaris que una persona seguirà (en la majoria dels casos) al llarg de la seva vida, es menja sense cap mena de planificació. A més, falta fruita i verdura, es beu molt poc i hi ha excés de sal.  A això cal afegir-hi que es fa poc exercici. La suma de tot plegat fa inviable lluitar de manera efectiva contra l’obesitat i el sobrepès infantil, que ja afecta gairebé un 30% dels nens d’entre 3 i 12 anys (estudi de la Fundació Thao).

Aquestes són algunes de les conclusions que es treuen del primer observatori Nestlé d’Hàbits Nutri-cionals i Estil de Vida de les Famílies, en el qual han col·laborat la Fundació Thao i el doctor Hel-mut Schröeder, investigador del grup de risc cardiovascular i nutrició de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. El treball se centra en un miler d’entrevistes a dones d’entre 20 i 65 anys, com a “responsables de la compra familiar”, assenyalen els qui han promogut l’estudi.

De les seves respostes es conclou que el 82% de les llars no planifiquen el menú setmanal o ho fan tot just un parell de dies abans, cosa que impedeix de tenir un control adequat de la ingestió de nutrients. Una altra dada destacable és que en el 25% de les llars amb nens es prepara un menjar diferent, cosa que es considera un error, ja que la pauta adequada és que mengin de tot i no es facin diferenciacions. 

Quant als dinars, l’estudi apunta que la majoria de nens (72%) fan l’àpat a casa seva (el 9% sols) i la resta al menjador escolar. D’aquests, un 12% s’emporten el dinar de casa a la carmanyola, un hàbit que s’ha instal·lat a conseqüència de la crisi econòmica. “Es una dada que ens ha cridat l’atenció, però no hem entrat a estudiar-la”, assenyala el director de nutrició i comunicació amb el consumidor de Nestlé, José Luis Martínez.

Però, malgrat aquest àpat en família, els hàbits alimentaris no milloren: vuit de cada deu nens no compleixen amb la ingestió mínima de fruites i verdures, i un 10% no prenen ni tan sols una peça de fruita o una ració de verdura. A això s’hi afegeix que el 41% no beuen prou aigua i un terç dels nens d’entre 3 i 14 anys afegeixen sal al plat ja cuinat. Quant a l’activitat física, el 19% no en fan gens des que surten de l’escola fins a la nit, i això que, segons les mares, el 55% tenen prou temps lliure.

Unes dades preocupants que revelen uns mals hàbits que consoliden l’excés de pes infantil. Però són hàbits heretats, com es demostra en comprovar els resultats relacionats amb les dones: el 87% no ingereixen la quantitat de verdura i fruites recomanada, el 43% no beuen almenys cinc vasos d’aigua al dia i el 44% afegeixen sal a taula. Quant a l’exercici, el 45% reconeixen que no fan cap mena d’activitat física. L’activitat que més fan és caminar: un 35%. Però un 13% asseguren que no caminen ni tan sols deu minuts al dia. Això en part justifica les preocupants dades d’excés de pes de les dones: quatre de cada deu tenen sobrepès, i el 14%, obesitat. Aquesta dada és especialment crítica en el tram de 35 a 45 anys, en què arriba fins al 19% el percentatge de dones obeses.

 

Gairebé el 30% dels nens dinen al menjador escolar i, d’aquests, el 12% porten l’àpat a la carmanyola.

Celeste López. Madrid. La Vanguardia, dimecres, 28 de maig del 2014

CONCLUSIONS

Objectiu: Lluitar contra l’obesitat i el sobrepès.

- Els hàbits alimentaris bàsics s’adquireixen a casa i des de petits.

- Els hàbits s’hereten de la família; la via de l’exemple és decisiva.

- Per aconseguir una alimentació adequada cal una planificació setmanal.

- L’alimentació ha de ser variada.

- En general, mengem poca fruita i poca verdura.

- Cal beure més aigua.

- Cal evitar l’excés de sal.

- És imprescindible dedicar unes estones a fer exercici físic de forma regular.

Bons motius per fer somriure al teu fill/a.

Quan ens trobem francament bé els somriures vénen per si sols, com una cosa natural; són un signe extern de com ens trobem. Però i si ens forcéssim a somriure, ens sentiríem igual de bé?       

Somriure ens pot fer aixecar l'ànim  

Els científics han descobert que el fet de somriure a propòsit (és a dir, de fingir un somriure de forma voluntària) pot ajudar a que la gent se senti millor. Somriure a propòsit modifica la nostra química cerebral. Per això, pot ser de gran ajuda per a les persones que estiguin deprimides i/o ansioses. Però, com podem somriure quan no ens ve de gust fer-ho?          

Fingim-ho fins que ho aconseguim   

El llenguatge del nostre cos pot influir sobre les nostres emocions. La gent que adopta de manera intencionada una determinada expressió facial acabava sentint l'emoció associada a aquesta expressió.

El somriure simulat ens ajuda a sentir-nos millor, i el fet de sentir-nos millor ens ajuda a aconseguir que els nostres somriures fingit esdevinguin somriures autèntics.              

Una sonrisa verdadera y auténtica recibe el nombre de “sonrisa de Duchenne” e implica movilizar todos los músculos de la cara, incluyendo las “líneas de la risa” que tenemos alrededor de los ojos. Es importante hacer participar a todos estos músculos, incluso en una sonrisa simulada. Si sonríes a propósito para levantarte el ánimo, deberás sonreír hasta que se te eleven los pómulos y notes que se te arrugan las líneas de la risa. 

Les conductes de somriure i de riure redueixen l'estrès 

La conducta de somriure relaxa els músculs fàcils i tranquil·litza el sistema nerviós. I la conducta de riure envia més oxigen al cervell. I això desencadena la secreció d'unes substàncies químiques cerebrals anomenades endorfines. Aquestes substàncies químiques ens ajuden a sentir-nos bé, a adoptar una actitud positiva. Riure pot fer que baixi la tensió arterial, alleujar l'estrès i aixecar l'ànim.                                   

Els somriures ens ajuden a establir vincles 

Igual que els somriures falsos o simulats, les rialles simulades s'acaben convertint en espontànies i reals i, a més, són contagioses.

Degut a que els riures i els somriures són contagiosos, ajuden a persones de qualsevol edat a establir vincles. Somriure implica enviar un senyal d'amistat que sol comportar que el receptor torni el somriure. Per això, una important finalitat de somriure pot ser la de crear vincles socials.

Els científics han descobert que ens connectem corporalment quan compartim un somriure o una altra emoció positiva amb una altra persona. Les nostres respiracions i les nostres freqüències cardíaques es sincronitzen, el que aporta grans avantatges a la nostra salut i al nostre benestar.

Després de llegir i aprendre que el somriure és una font de vitalitat, felicitat i salut, a què esperes a compartir un somriure amb el teu fill?

Font: Hospital Sant Joan de Déu.

Tornada a l'escola 2015 - 2016

Benvingudes i benvinguts al nou curs escolar 2015/2016. 

Començar un nou curs necessita una nova adaptació. La situació pot resultar familiar però és necessari anar fent un acompanyament gradual al canvi tant física com sentimentalment.

Facilitem a continuació algunes claus que faran més fàcil aquesta transició.

Per als més petits:

• És recomanable portar-los a visitar l'escola abans del primer dia, i explicar-los-hi mica en mica què es trobaran quan comencin les classes.
• No cal sobreprotegir als més petits (ni perdre el vincle), ja que els pot provocar una pèrdua d'autonomia i confiança en sí mateixos.
• Els pares han de transmetre alegria i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional.

Per a nens de primària i secundària:

• Cal fixar conjuntament un seguit d'objectius i avaluar-los cada trimestre.
• És important que els pares transmetin als seus fills la cultura de l'aprenentatge per a que no percebin l'escola com una obligació.
• És bo que els pares s'interessin i coneguin què fan els seus fills a classe, ja que els pares motivats generen fills compromesos amb l'aprenentatge.
• És millor que els deures d'estiu es facin entre juliol i agost i no al setembre, per a que puguin començar el curs amb la ment més fresca.
• Les primeres setmanes de setembre són ideals per ordenar l'habitació de cara al proper curs: guardar tot allò de l'any passat i comprar els llibres i el material escolar pel curs que està a punt de començar.

Consells vàlids per a tots els nens: 

• Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l'escola. També és molt important que els nens prenguin a mig matí un entrepà o una peça de fruita.
• És bàsic recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar l'escola.
• És important que el nen porti roba còmoda, no ajustada, independentment de si va amb uniforme o no.
• El calçat també ha de resultar còmode i encaixar bé al peu, ni massa petit ni massa gran. En aquest cas el factor moda ha de quedar en un segon pla.

• Cal escollir una bona motxilla per evitar l'excés de pes, les males postures i el dolor de l'esquena. En aquest sentit, l'Observatori FAROS recomana la motxilla ergonòmica dissenyada conjuntament per l'empresa Miquel Rius i l'Hospital Sant Joan de Déu. En el següent vídeo podeu veure les seves característiques en més detall.

A banda d'aquests consells, cal tenir present que els professors també juguen un paper clau en l'adaptació del nen a la tornada a l'escola. Per tant, és important que els pares mantinguin una estreta relació amb els professors, sobretot els primers dies, per estar al corrent de com el nen s'està adaptant al nou curs i poder aplicar les mesures més convenients en cas de necessitat.

En definitiva, tant els pares i mares com el professorat són clau per garantir una òptima tornada al'escola, i recordem, aquesta comença dies abans del primer dia de classe.

Referència bibliogràfica: Ara Criatures