dimarts, 26 de gener del 2016

Xerrada amb cafè: Estimular per a un bon aprenentatge.

El passat divendres 22 de gener la Carme Plans, mestra de P5 de la nostra escolar i coordinadora del Cicle d'Infantil va oferir als assistents la xerrada "Estimular per a un bon aprenentatge".
Tot seguit us trobareu un breu resum del què allà es va parlar.



 Al llarg dels anys ha canviat molt la manera d’ensenyar, abans era el mestre el que ho sabia tot i l’alumne era el que ho havia d’aprendre. El mestre explicava i l’alumne escoltava i contestava.
Per sort això ha anat canviant i al llarg dels anys ens hem adonat que els nens i nenes saben un munt de coses i que d’ells també podem aprendre.
Per què un alumne aprengui hem de crear un ambient agradable, tranquil, els hem d’ensenyar a observar, deduir, experimentar, crear, imaginar...

Hem de buscar activitats diferents i que tinguin interès per ells, que estiguin relacionades amb coses de la vida real, properes a ells que les puguin utilitzar al dia a dia per resoldre qualsevol situació. Que puguin participar amb les seves pròpies vivències i reforçar-les.
Hem de buscar activitats que els facin pensar, els hem de fer preguntes obertes. Que no hagin de contestar només si o no. Han d’aprendre deduint, fent hipòtesis, què passarà si..., experimentant,  traient conclusions del que han fet. És més important el procés que realitzen per arribar a resoldre un problema que no el resultat correcte, s’hi poden aproximar. Hem de tenir en compte que per aprendre s’han d’equivocar.
Actualment a l’escola estem treballant de diferents maneres:
Per projectes, fent treballs en equip on els alumnes s’han d’ajudar, amb treball cooperatiu on cada un del grup té una tasca a fer un pot ser el secretari, l’altre l’encarregat d’anar a buscar el material i repartir-lo, el portaveu que explicarà les conclusions o bé el que han fet... tots ajuden d’alguna manera al grup.
El curs passat es van començar a fer itineraris. A partir d’una pregunta els alumnes hauran de buscar la resposta d’una manera més participativa. Aquest curs ja els començarem  a introduir tots els cursos i de mica en mica aquesta serà la manera de treballar de la nostra escola.
Una vegada acabat el treball  cada alumne farà una rúbrica per avaluar-se ell mateix i als seus companys de grup: si han treballat bé, si tots han col·laborat, si han après coses, si els ha agradat, si quan un alumne ha fet la seva explicació se l’ha entès, si ho ha explicat alt i clar,...
A més la mestra anirà fent una avaluació continua dels treballs que es van fent.
També hem de potenciar l’autoestima reforçant les seves fortaleses. Mirant de ser positius i d’ajudar-los a superar els entrebancs que poden trobar-se. Potenciant les seves virtuts i capacitats. Buscar a cada alumne el millor d’ell i amb el que es pot sentir segur. Valorant l’esforç que ha fet per petit que sigui. D’aquesta manera se sentirà valorat i amb ganes de millorar. Ensenyar-los que l’esforç és vital per aprendre.
A l'inici d’aquest curs varem fer una sèrie d’activitats  per cohesionar el grup, conèixer als alumnes nous i a la mestra. A infantil  una mestra va portar una maleta amb una sèrie d’objectes que significaven alguna cosa per ella i cada vegada que anava ensenyant un explicava perquè l’havia portat . En aquesta activitat es buscava el factor sorpresa, la intriga i l’emoció de veure què sortiria d’un lloc tancat.
Una altra classe tenien una pandereta i cada nen la tocava mentre deia el seu nom seguint un ritme, la pandereta els va ajudar a perdre la vergonya. La mestra va presentar primer als alumnes nous per tal que aquests anessin perdent la por. També conjuntament varem buscar quines normes podríem posar a la classe i les varem posar en el mural per anar les recordant.
Un altre aspecte important és que l’alumne tingui estabilitat emocional, que se senti estimat,  ha d’aprendre a exterioritzar les seves emocions que moltes vegades no sap explicar-les. Ha de veure que el què li passa a ell als altres també els pot passar.
També és important que els ensenyem a tenir empatia  a posar-se al lloc dels altres.
En conclusió hem d’intentar que els nens i les nenes s’impliquin en el procés d’aprenentatge.

dimarts, 19 de gener del 2016

Xerrades amb cafè: Estimular per a un bon aprenentatge

Divendres 22 de gener es realitzarà la Xerrada amb Cafè per a l'etapa d'infantil. La coordinadora d'infantil, la Carme Plans ens explicarà estratègies per a estimular un bon aprenentatge dels més petits de l'escola.




Inscripcions fent click AQUÍ

dimarts, 12 de gener del 2016

No són el centre del món, però fem-los cas.


Quin lloc té la canalla a casa? És clar que són el centre de les atencions, però, ¿no és veritat que un dels reptes que ens hem de plantejar és com afavorim que descobreixin que hi ha altres persones que també tenen el seu lloc tant a casa com a fora? És una idea que, gairebé de tan lògica, ni la plantegem, i fins i tot l’acabem oblidant.
Han d’aprendre a saber esperar? I tant! Tot i que també és cert que la seva impaciència porta a fer que els donem tota l’atenció just quan la demanen. Sovint els fem notar que han de pensar que hi ha altres persones amb qui han de compartir objectes, temps i atencions, com la canalla de fora de casa. És cert. ¿Per què no som capaços, en canvi, de fer-los notar que també les persones adultes -el pare o la mare, l’àvia, l’avi...- tenen el seu lloc i necessiten el seu temps? Sembla que ens oblidem de fer-ho evident, quan no se’ns barreja amb un mal entès sentiment de culpa o amb el pensament que prestem poca atenció a la criatura.
“Ara cal que juguis i t’entretinguis tu sol perquè jo estic llegint”, els diem, tot i que no cal que sempre tinguem feina per fer-los saber que en aquell moment no estarem per ells. I sovint la seva resposta és la mateixa: “És que no sé a què jugar! No sé què fer!”, frases màgiques que ens empenyen a deixar allò que estem fent per donar-los tota la nostra atenció. I ens equivoquem.
És evident que no sempre és fàcil i que la demanda infantil pressionarà més en la mesura que no aprenguin la diferència entre aquest temps comú i el temps individual. Però les conseqüències són clares: voler ser omnipresent, impaciència i egocentrisme, acompanyats del risc d’un creixent narcisisme que no acaben de ser bons consellers. Com no ho és la manca de petites negatives i petites frustracions, que no només no són perjudicials, sinó que afavoreixen que comprenguin millor el món i la realitat que els envolta.
Cal afavorir que entenguin que cada persona té un lloc i unes necessitats i possibilitats de fer altres coses que no passen sempre per estar amb la canalla. Així aniran entenent, de manera pausada i progressiva, com estar en el món i com veure els altres de manera que això permeti augmentar el benestar de tots plegats i, sens dubte, de la mateixa canalla.
Font: Ara Criatures.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...