Pinzellades Núm. 44: Internet - Xarxes Socials - Telefonia Mòbil

 

 

  PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 44

 

INTERNET – XARXES SOCIALS – TELEFONIA MÒBIL

 

 Els continus avenços tecnològics, que ens enlluernen dia a dia, estan relacionats directament amb els canvis que la societat actual està vivint. Aquest canvis afecten a totes les vessants del coneixement, canvien les regles i les formes de comunicació entre persones, creant “noves societats” del coneixement. Aquestes novetats de la tecnologia avancen a un ritme difícil de seguir i ens adonem que obren unes possibilitats enormes en tots els àmbits de la vida de les persones; provoquen canvis molt marcats en la vida de les persones i de la societat (a vegades, fins i tot creen angoixes).

Aquesta incidència en la vida dels homes i de les dones es dóna en tots els àmbits; i també, evidentment en els àmbits culturals, formatius i educatius. Per tant els nostres fills i filles vénen a un món diferent del món on vam arribar els grans. Un món amb una capacitat de difusió tant espectacular que ens costa d’abarcar-lo. Hi ha qui diu que totes les xarxes juntes arriben a uns 1.500 milions d’usuaris (més que qualsevol país!).

I tot i que alguns intentin viure’n al marge, aquest món virtual ens acaba afectant a tots d’una forma directa o indirecta. Els mòbils han deixat de ser uns simples telèfons per passar a ser una eina de comunicació global, instantània i total, perquè per-meten connectar-se, comunicar-se, accedir a tota mena d’informacions, crear, gaudir, instruir-se, treballar,... jugar.

Ara bé, com a pares i mares, com a educadors, també ens planteja nous reptes, noves maneres d’educar, de formar. No podem oblidar, i ho hem de tenir molt present els PERILLS REALS pels nostres fills i filles, que circulen a través de les ones, de les fibres, dels cables. Sense ser alarmistes, cal ponderar acuradament l’ús que fem, l’ús que en poden fer els nens. 

Vegem-ne alguns:

- A les xarxes hi ha amenaces, mobbing, bulling o assetjaments.

- Les xarxes de comunicació poden conduir-nos a un aïllament social.

- A vegades, tanta informació, tanta xarxa, tants... porta a una apatia, un desinterès en els més petits, a una desinformació.

- Tot aquest món tecnològic ens porta (una cosa més!) a un consumisme frenètic, que en comptes d’omplir ens deixa del tot insatisfets.

- Les xarxes afavoreixen, o si voleu no impedeixen, l’anonimat, les suplantacions, les calúmnies,... i àdhuc les estafes.

- A vegades, podem tenir la sensació que compta més la vida virtual que la real, la del dia a dia, la de la proximitat.

- No podem ignorar que a través d’aquests canals oberts poden passar tota mena de coses, de continguts, com la pornografia, la pederàstia, l’assetjament, els missatges distorsionats (per exemple, sobre l’anorèxia), l’odi per alguns grups, religions, races, socials... enganys, estafes, mentides sobre fets o persones,... imatges o textos de difusió immediata (potser en un altre moment la persona interessada se’n penedeix), ...

- I no oblidem mai, que malgrat tots els missatges de la publicitat i malgrat totes les grans coses que afavoreixen, no deixa de ser un negoci per a unes empreses que any a any inflen els seus beneficis astronòmics a costa de l’economia de molts.

- I també que gràcies a les dades privades que publica la gent de forma gratuïta en les seves xarxes socials les empreses en treuen profit econòmic; nosaltres els fem la feina quan expliquem els nostres gustos i aficions, i ells ho poden vendre a les marques més potents perquè facin campanyes ben orientades de productes per segments de consumidors.

En qualsevol cas sempre hauríem d’apostar pels valors de vida, de felicitat, de creixement i evitar els perills, i per això oferim unes pautes, que no són úniques, ni són exhaustives, però que ens haurien d’ajudar la nostra reflexió.

PAUTES: 

1.  No publiquis res del què te’n puguis penedir un altre dia. I ensenya als teus fills a fer-ho. No cal donar més informació del compte.

2. Cal ser-hi a les xarxes socials i no prohibir-ho als fills, perquè ells si volen, ho faran d’amagat.

3. Formar-se adequadament i de forma més o menys continuada.

4. Donar exemple d’aquells valors, d’aquelles maneres de fer que més s’adiuen amb la nostra manera de pensar.

5. Controlar el número d’hores que els infants dediquen a les xarxes; potser seria bo tenir un ordinador o un mòbil públic per la família fins que els usuaris no siguin responsables.

6. Estar al cas dels nostres fills i filles en aquest àmbit; descobrir si els nostres nens si canvien d’hàbits, d’actituds, i/o de notes.

7. No faltar el respecte, en cap cas, ni deixar-se portar per les xafarderies, que no aporten res de valor. I ensenyar els infants a mantenir el respecte per tot i per tothom. 

8. No amagar els meus defectes a la xarxa. Enmig d’un món cada vegada més mogut per l’aparença cal ser més autèntics. I vetllar per valors com ara l’autoestima, la sinceritat, l’autenticitat... (Per exemple: no vulguis fer una paella per publicar-la al Facebook, sinó perquè et ve de gust, perquè esteu en família).

9. Fer coses junts, amb el mòbil, amb l’ordinador,... Eduquem amb les noves tecnologies.

10. Ensenyar a “apagar”. Hi ha moltes coses fantàstiques a fer junts: excursions, joc de taula, àpats de família o d’amics, pel·lícules, esports, llibres,...

11. Fer servir el mòbil o altre estris tecnològics per totes aquelles coses que consideren positives i útils.

12. Controlar-ho tot, segons l’edat, tot educant. Pensem a quina edat ha de tenir mòbil, ordinador, tauleta,... segons les necessitats, la formació, la maduresa,...

I per acabar, podríem fer servir aquell exemple que potser ja coneixeu. Oi que tots els pares i mares voleu la millor alimentació pels seus fills? La més sana? La que aporta més salut? La que eviti malalties? La que ajudi a créixer? I per l’esperit... val qualsevol cosa? Poden consumir sense control? En qualsevol moment? Això que es pot aplicar als llibres, el cinema, la tele, els jocs, internet,... ens hauria de fer reflexionar, perquè si nosaltres no ho vetllem, altres sí que ho faran a través de les xarxes i potser no de la manera que nosaltres no voldríem. 

Jesús Bosom, educador escolapi

Jaume Orriols, Enginyer Informàtic de Sistemes, Community Manager i Social Media