“LA REBEQUERIA ÉS UN ESPECTACLE QUE NECESSITA ESPECTADORS”...
Sovint ens preocupem per
comportaments dels nostres fills en diferents situacions. La majoria de
vegades, però, es tracta de comportaments normals per l’edat, tot i que no tots
els infants presenten les mateixes conductes ni ens funcionen les mateixes
estratègies.
La “crisi dels 3 anys”.
Les rebequeries són pròpies dels
2-3 anys. Entre els 2 i 3 anys els nens entren en l’etapa evolutiva de la
“negació”: dir NO a tot. Normalment l’etapa de la negació acaba sobre els 4
anys. En aquesta edat estan intentant establir la seva individualitat, volen
fer les coses com ells volen i no com se’ls hi demanen: és un signe
d’independència. És aquí on comencen a aparèixer les primeres conductes agressives:
les REBEQUERIES O “RABIETES”. Són normals. Solen anar dirigides als pares,
sorgeixen quan es senten frustrats en no veure satisfets els seus desitjos. I
comença una reacció sovint exagerada i escandalosa: plors, crits, cops de peu, tirar-se
per terra, mossegades...UNA REBEQUERIA. I, moltes vegades, en llocs públics que
encara ens compliquen mes les coses.
LA REBEQUERIA és un sentiment de
ràbia que no saben expressar verbalment. És una manera de comunicar la seva
frustració, cansament, desil·lusió o malestar quan el llenguatge encara no està
prou desenvolupat. Quan li sigui més fàcil expressar verbalment allò que sent,
les rebequeries aniran desapareixen.
Els és molt fàcil iniciar una situació que
desprès no saben ni aturar ni controlar.
Fàcilment descobreixen l’efecte
que te la seva rebequeria en l’entorn familiar
COM ACTUAR:
NO ens hi hem d’afrontar
obertament ni adoptar actituds rígides que ho poden empitjorar.
NO utilitzar la por, amb amenaces
de pèrdua d’afecte ni aparició de personatges malèfics. Donada l’etapa “màgica”
en que viuen, s’ho creuen tot...
IGNORAR la rebequeria. L’extinció
es produeix quan deixem de reforçar o recompensar una conducta: si a un comportament
no li segueixen conseqüències de cap tipus arribarà un moment que anirà desapareixen.
SI a mantenir la calma i, el més
important, no cedir en el motiu que l’ha generat i mantenir-se ferm. Els nens
petits necessiten molta fermesa i claredat sobre els límits que se li marquen
al seu comportament. Només aconseguirà autocontrolar-se quan primer els
controlem des de fora. Unes pautes de conducta fermes i clares els ajudaran a
sentir-se segurs. A mesura que va creixent i va autocontrolant-se millor podem
anar-li donant llibertat.
SI a distreure’ls. Una cançó, una
joguina..., un canvi d’escena els distreu fàcilment.
SI a establir rutines, hàbits i horaris
regulars...està demostrat que les rebequeries són més freqüents quan els nens
estan cansats, tenen gana, son, etc...
Com més cas els hi fem més durarà
la rebequeria, perquè prestar atenció és un reforçant o gratificació i
“repetiran”.
Quan més arrelada estigui la
conducta més lenta serà l’extinció.
“Temps fora”: 1 minut per any de
l’edat.
Reforç positiu: premiar de forma
immediata la conducta adequada.
Prestar especial atenció quan no
faci rebequeries.
Quan els nens se n’adonen que
aconsegueixen el que volen amb una rebequeria tenim un “problema”.
Moltes de les rebequeries i el
mal comportament que poden aparèixer més tard a l’adolescència poden tenir el
seu origen a la primera infància.
BIBLIOGRAFIA.
“Berrinches, enfadós y pataletas”. Soluciones comprobadas para
ayudar a tu hijo a enfrentarse a
emociones fuertes. Dr. John Pearce. Guia para padres, 15. Ed. Paidos.
“
Estimar sense malcriar” i “ Amb amor no ni ha prou”. Nancy Samalin.
“
Enseñe a su hijo a comportase”. C.E. Schaefer i T. Foy Digeronimo.
“Cómo hablar para que sus hijos
escuchen y cómo escuchar para que sus hijos hablen” Adele Faber i Elaine Mazlish.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada