Xerrada amb cafè: "Rebequeries i Pataletes"

                                           

“LA REBEQUERIA ÉS UN ESPECTACLE QUE NECESSITA ESPECTADORS”...

Sovint ens preocupem per comportaments dels nostres fills en diferents situacions. La majoria de vegades, però, es tracta de comportaments normals per l’edat, tot i que no tots els infants presenten les mateixes conductes ni ens funcionen les mateixes estratègies.

La “crisi dels 3 anys”.

Les rebequeries són pròpies dels 2-3 anys. Entre els 2 i 3 anys els nens entren en l’etapa evolutiva de la “negació”: dir NO a tot. Normalment l’etapa de la negació acaba sobre els 4 anys. En aquesta edat estan intentant establir la seva individualitat, volen fer les coses com ells volen i no com se’ls hi demanen: és un signe d’independència. És aquí on comencen a aparèixer les primeres conductes agressives: les REBEQUERIES O “RABIETES”. Són normals. Solen anar dirigides als pares, sorgeixen quan es senten frustrats en no veure satisfets els seus desitjos. I comença una reacció sovint exagerada i escandalosa: plors, crits, cops de peu, tirar-se per terra, mossegades...UNA REBEQUERIA. I, moltes vegades, en llocs públics que encara ens compliquen mes les coses.

LA REBEQUERIA és un sentiment de ràbia que no saben expressar verbalment. És una manera de comunicar la seva frustració, cansament, desil·lusió o malestar quan el llenguatge encara no està prou desenvolupat. Quan li sigui  més fàcil expressar verbalment allò que sent, les rebequeries aniran desapareixen.

 Els és molt fàcil iniciar una situació que desprès no saben ni aturar ni controlar.

Fàcilment descobreixen l’efecte que te la seva rebequeria en l’entorn familiar

COM ACTUAR:

NO ens hi hem d’afrontar obertament ni adoptar actituds rígides que ho poden empitjorar.

NO utilitzar la por, amb amenaces de pèrdua d’afecte ni aparició de personatges malèfics. Donada l’etapa “màgica” en que viuen, s’ho creuen tot...

IGNORAR la rebequeria. L’extinció es produeix quan deixem de reforçar o recompensar una conducta: si a un comportament no li segueixen conseqüències de cap tipus arribarà un moment que anirà desapareixen.

SI a mantenir la calma i, el més important, no cedir en el motiu que l’ha generat i mantenir-se ferm. Els nens petits necessiten molta fermesa i claredat sobre els límits que se li marquen al seu comportament. Només aconseguirà autocontrolar-se quan primer els controlem des de fora. Unes pautes de conducta fermes i clares els ajudaran a sentir-se segurs. A mesura que va creixent i va autocontrolant-se millor podem anar-li donant llibertat.

SI a distreure’ls. Una cançó, una joguina..., un canvi d’escena els distreu fàcilment.

SI a establir rutines, hàbits i horaris regulars...està demostrat que les rebequeries són més freqüents quan els nens estan cansats, tenen gana, son, etc...

Com més cas els hi fem més durarà la rebequeria, perquè prestar atenció és un reforçant o gratificació i “repetiran”.

Quan més arrelada estigui la conducta més lenta serà l’extinció.

“Temps fora”: 1 minut per any de l’edat.

Reforç positiu: premiar de forma immediata la conducta adequada.

Prestar especial atenció quan no faci rebequeries.

Quan els nens se n’adonen que aconsegueixen el que volen amb una rebequeria tenim un “problema”.

Moltes de les rebequeries i el mal comportament que poden aparèixer més tard a l’adolescència poden tenir el seu origen a la primera infància.

BIBLIOGRAFIA.

“Berrinches, enfadós y pataletas”. Soluciones comprobadas para ayudar a tu hijo a    enfrentarse a emociones fuertes. Dr. John Pearce. Guia para padres, 15. Ed. Paidos.

 “ Estimar sense malcriar” i “ Amb amor no ni ha prou”. Nancy Samalin.

 “ Enseñe a su hijo a comportase”. C.E. Schaefer i T. Foy Digeronimo.

 “Cómo hablar para que sus hijos escuchen y cómo escuchar para que sus hijos hablen”  Adele     Faber i Elaine Mazlish.

Pinzellades Núm 42 El Futbol, Escola de vida 2

 

                                             PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 42

EL FUTBOL, ESCOLA DE VIDA 2

NOTA: L’article es refereix al futbol, però evidentment es podria aplicar a altres esports. Aquesta és la segona part de l’article; aquí es parla dels valors concrets que es poden treballar amb els infants.

EL TREBALL EN EQUIP: El futbol és un esport d’equip, però si llances una pilota a un grup de nens petits, veuràs que van a la seva, apunta Jaume Cruz. Normal i sa en nens de cinc o sis anys. Han de passar per una etapa egocèntrica, però no instal·lar-s’hi. Com assenya-la Pablo Jodra, en un equip de futbol has d’aprendre a col·locarte en funció dels altres. El nen s’adona que si un company perd la posició, ell l’ha de cobrir per no encaixar un gol. I aprèn a confiar que el company farà el mateix per ell. És el valor de la disciplina i del treball en equip. Una altra gran lliçó per a la vida quan hagin de fer treballs en grup a l’escola, per exemple.

ORDRE I HIGIENE: A la Fundació Marcet, són dos valors que es treballen. Em sembla bàsic que els nens portin l’uniforme net i la samarreta per dins o que siguin ordenats al vestuari, explica Pedro Marcet, que recorda al cas d’uns pares molt agraïts perquè el fill era un desastre a casa, amb ordre i la higiene personal, i va millorar molt quan va estar amb nosaltres, recorda.

RESPECTE PELS ALTRES: El futbol és com anar a l’òpera. Però una cosa és cridar per animar l’equip i una altra insultar l’àrbitre o riure’t del contrari, diu Jaume Cruz. Un dels valors que millor es poden treballar és el respecte pels altres –considera Pablo Jodra-. Per exemple, ensenyant als nens que cuidin el llenguatge i que es dirigeixin al contrari i a l’àrbitre amb educació. 

ENCAIXAR LES FRUSTRACIONS: Cal acceptar que la vida ofereix moltes frustracions, siguin més grans o més petites. Igual que un partit de futbol, en el qual es pot perdre, ja que, com diuen els savis d’aquest esport, el rival també juga. Els pares no deixen que els fills facin sempre el que els ve de gust. Han de posar-los límits, comenta Pablo Jodra. El futbol t’ensenya a perdre, perquè abans o després perds. I, a més, t’obliga a seguir un reglament. Tens uns límits.

ASSUMIR RESPONSABILITATS: En un equip, sempre hi ha algun jugador que, bé per la tècnica o pel respecte dels companys, és líder del vestidor. Ser capaç d’assumir responsabilitats és una actitud fantàstica per a la vida. Quan un nen és escollit capità de l’equip, assumeix responsabilitats –comenta Pedro Marcet-. Per reforçar aquest valor, diem als pares que potser li poden donar més responsabilitats a casa.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ESFORÇ: Perdono que no s’encerti en el camp, però no que no s’esforcin. Aquest va ser l’avís que va llançar Pep Guardiola als seus jugadors el 17 de juny del 2008, dia que va ser presentat com a tècnic del Barcelona. La resta és història: tres Lli-gues, dos Champions... i un futbol sublim. Esforç és una paraula que, segons l’opinió de Jaume Cruz, no està prou valorada avui dia: Vivim en una societat que, en general, prefereix recompenses ràpides. Crec que és important que els nens n’aprenguin el valor. El futbol pot ajudar en aquest sentit, perquè sense esforç no guanyes partits i la recompensa arriba al final del partit i de la temporada, després de molt de temps d’entrenament. A més, interioritzar aquest valor dóna un altre benefici interessant. Et treu la por de perdre. No pots controlar si guanyaràs o perdràs, però sí el teu esforç. En centrar-te en l’esforç, dones el millor de tu sense perdre energia en els dubtes de si guanyaràs o no.

EL MIRALL EN QUÈ ES MIREN: Els nens que estimen el futbol volen ser Messi, Cristiano o Iniesta. Veuen que aquests tenen una feina amb què es diverteixen i que estan molt ben pagats i gaudeixen de reconeixement social, as-senyala Jaume Cruz. Així que imiten els cracs dins del camp. Imiten valors com l’esperit de lluita, però també els trucs per enganyar l’àrbitre o la violència. Els jugadors professionals s’haurien d’esforçar per ser un bon exemple? Jo crec que sí –diu Pedro Marcet–, perquè el futbol també pot transmetre valors negatius. I és important evitar-ho. Segons Jaume Cruz, l’entorn dels nens copia el futbol professional. No es pot transmetre als nens que val guanyar a qualsevol preu.

LA VERITAT PER DAVANT: Frank Ordenewitz és un exdavanter alemany que amb el Werder Bremen va arribar a internacional. En un partit contra el Colònia, el 1988, va tocar la pilota amb la mà, però l’àrbitre va assenyalar córner. Davant les protestes dels jugadors del Colònia, l’àrbitre va preguntar a Ordene-witz què havia succeït. Aquest, en un acte d’honestad inusual en un camp de futbol, va reconèixer que havia estat penal. I el seu equip va perdre el partit. No s’ha de guanyar a qualsevol preu –assenyala David Fernández-. No m’agrada que els meus jugadors simulin una falta. L’engany permet un objectiu a curt termi-ni. Però no és la millor inversió a llarg termini –opina Pedro Marcet-. A la fundació els diem que una de les coses que més els ajudaran en la vida és que els altres confiïn en ells. I per això han de ser honestos.

GAUDIR DE LA VIDA: Sortiu i divertiu-vos, va recomanar Johan Cruyff, tècnic del Barça entre 1988 i 1996, als jugadors abans de disputar la final de la Copa d’Europa el 1992. I no va ser un consell dolent, perquè finalment, van aixecar la primera Copa d’Europa blau-grana. Segons el parer de Jaume Cruz, el valor de la diversió és el que millor capten els nens, sobretot els més petits, quan juguen a futbol. Poden acabar un partit i no saber qui ha guanyat. Perquè juguen per obtenir un dels plaers més grans de l’esport: diversió. Un valor que val la pena aplicar a altres esferes de la vida. En divertir-se, els nens estan plenament concentrats en el que fan. Així que jo aconsellaria als pares, per exemple, que quan el fill arribi a casa després d’un partit no li preguntin si ha guanyat sinó «T’ho has passat bé?»

TAMBÉ CAL SABER GUANYAR: Pot ser complicat gestionar l’èxit en edats precoses, explica David Fernán-dez, que treballa en una de les pedreres que més jugadors professionals genera. Els nens que juguen en les categories inferiros d’equips com el Barcelona, el Madrid o l’Espanyol han estat elegits perquè són millors que els altres. I po-den guanyar molts partits amb una gran superioritat. Per això, els ensenyen a portar amb naturalitat aquesta situació. No poden faltar al respecte als rivals encara que hagin vençut per golejada. A més, els inculquen que, per molts partits que guanyin, això no garanteix que tornin a vèncer en el següent. No guanyen perquè siguin bons, sinó perquè s’esforcen en cada partit.

José A. Rodríguez. es- La Vanguardia, 14 de juny del 2014  

Pinzellades Núm 41 El Futbol, escola de vida 1

                                                   PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 41

EL FUTBOL, ESCOLA DE VIDA 1

Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels homes és pel futbol, va escriure el filòsof i novel·lista francès Albert Camus. Durant un partit de futbol, els jugadors han de prendre moltes decisions. No només tàctiques i d’estratègia, sinó també morals i de comportament. El jugador sent un lleuger cop del contrari i per optar o no per simular una agressió. Pot actuar o protestar desmesuradament una decisió errònia de l’àrbitre. O de decidir si val la pena continuar pressionant, ja que el seu equip perd per golejada i queden dos minuts perquè acabi el partit. Alhora que pensa si xuta o no, pren decisions en funció de valors com l’honestedat, el respecte al contrari o la importància de l’esforç.

Molts entrenadors d’equips de futbol infantils treballen els valors dels jugadors alhora que els preparen tècnicament i tàcticament. Saben que hi ha valors que els ajudaran a rendir més al terreny de joc. Són conscients que un nen que ha après el valor de l’esforç durant els entrenaments estarà més preparat per donar el cent per cent quan el partit ho exigeixi. Però, al cap i a la fi, un partit de futbol és només un partit de futbol. Els entrenadors són conscients que, en treballar els valors dels més petits al terreny de joc, els preparen per una cosa molt més important que marcar o evitar un gol. Els preparen per a la vida.

Els nens estan en un període de formació clau en què absorveixen tot el que passa al seu voltant, assenyala Pablo Jodra, director de la Unitat de Psicologia Aplicada a l’Esport de la Universitat Autònoma de Madrid. Interioritzen el que els ensenyen figu-res de referència com els pares i els entrenadors. La clau per ensenyar valors és que tants uns com els al-tres donin el mateix exemple.

TÈCNICS I PARES HAN DE DONAR EXEMPLE DE CALMA I DISCIPLINA

És fonamental que l’entrenador sigui disciplinat si vol transmetre el valor de la disciplina o que respecti l’àrbitre si vol que els jugadors facin el mateix. I que els pares defensin els mateixos principis. Perquè, a vegades, els pares que van a veure els partits dels fills no són un bon exemple. Insulten l’àrbitre o ridiculitzen els rivals. Aquestes coses passen –co-menta Pablo Jodra-. I és una llàstima. Per molt que l’entrenador s’esforci a comunicar valors com el respecte al contrari, si els pares no fan el mateix, no servirà gaire.

El futbol ajuda els nens a interioritzar els valors adequats gràcies a l’exemple que perceben en les persones que són importants per a ells. I a la constància de posar-los en pràctica una vegada i una altra. Perquè cal muscular els valors de la mateixa manera que les cames. Amb una feina diària, apunta Pedro Marcet, director pedagògic de la Fundació Marcet, una escola de futbol que és molt més que un centre en el qual els nens milloren el xut o la capacitat per esquivar rivals. Tenim un progrma per treballar un valor cada mes. Els nens veuen pel·lícules o llegeixen notícies que els permeten crear un debat amb l’entrenador sobre aquests temes. Per exemple, en el cas de l’honestedat poden debatre sobre un jugador famós que ha rebut una targeta groga per simular un penal, explica Marcet.

TREBALLAR ELS VALORS AJUDA ELS NENS

A MILLORAR

EL RENDIMENT

Un dels avantatges d’entrenar els valors és que així es millora el rendiment esportiu dels nens. Si els ajudes a enfrontar-se a les frustracions, al fet de perdre un partit o que l’àrbitre pot cometre un error, estan més centrats al terreny de joc i donen el millor d’ells mateixos, afirma David Fernández, entrenador en les categories inferiors del RCD Espanyol. Perquè tu no pots controlar si guanyaràs o perdràs. Però sí que pots tenir molt interioritzat el valor d’assumir responsabilitats. Així que, quan l’equip vagi perdent, hi haurà nens que faran un pas endavant per intentar remuntar el partit. Estaran entrenats per fer-ho.

I el més important, els valors que s’aprenen jugant a futbol tenen una repercusió positiva en la vida dels nens. Sempre i quan –insiteix Jaume Cruz, catedràtic de psicoligia de l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona-, els pares i altres figures de referència estiguin en sintonia amb els valors dels entre-nadors. Perquè s’aprenen amb l’exemple i practicant-los amb regularitat en tots els àmbits de la vida.    

José A. Rodríguez es- La Vanguardia,

14 de juny del 2014        

NOTA: L’article es refereix al futbol, però evidentment es podria aplicar a altres esports. Els valors que ens proposa l’autor i que apareixeran en el proper número són els següents:

EL TREBALL EN EQUIP                        ORDRE I HIGIENE

RESPECTE PELS ALTRES                   ENCAIXAR LES FRUSTRACIONS

ASSUMIR RESPONSABILITATS           LA IMPORTÀNCIA DE L’ESFORÇ

EL MIRALL EN QUÈ ES MIREN            LA VERITAT PER DAVANT

GAUDIR DE LA VIDA                             TAMBÉ CAL SABER GUANYAR

RESPECTE PELS ALTRES: El futbol és com anar a l’òpera. Però una cosa és cridar per animar l’equip i una altra insultar l’àrbitre o riure’t del contrari, diu Jaume Cruz. Un dels valors que millor es poden treballar és el respecte pels altres –considera Pablo Jodra-. Per exemple, ensenyant als nens que cuidin el llenguatge i que es dirigeixin al contrari i a l’àrbitre amb educació.  

Xerrada amb cafè: Rabietes i Pataletes.

Feu clic aquí.

Pinzellades Núm 40 L'obesitat s'instal.la a casa.

PENSAMENTS EDUCATIUS - Núm 40

L’obesitat s’instal·la a casa

Un estudi revela que la família segueix una dieta que afavoreix el sobrepès

Anys lluitant contra l’excés en la població infantil –de les més altes d’Europa– i adonar-se que les coses canviaran poc o gens al-menys a curt termini. Per què? Perquè a casa, precisament el lloc on s’adquireixen els hàbits alimentaris que una persona seguirà (en la majoria dels casos) al llarg de la seva vida, es menja sense cap mena de planificació. A més, falta fruita i verdura, es beu molt poc i hi ha excés de sal.  A això cal afegir-hi que es fa poc exercici. La suma de tot plegat fa inviable lluitar de manera efectiva contra l’obesitat i el sobrepès infantil, que ja afecta gairebé un 30% dels nens d’entre 3 i 12 anys (estudi de la Fundació Thao).

Aquestes són algunes de les conclusions que es treuen del primer observatori Nestlé d’Hàbits Nutri-cionals i Estil de Vida de les Famílies, en el qual han col·laborat la Fundació Thao i el doctor Hel-mut Schröeder, investigador del grup de risc cardiovascular i nutrició de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. El treball se centra en un miler d’entrevistes a dones d’entre 20 i 65 anys, com a “responsables de la compra familiar”, assenyalen els qui han promogut l’estudi.

De les seves respostes es conclou que el 82% de les llars no planifiquen el menú setmanal o ho fan tot just un parell de dies abans, cosa que impedeix de tenir un control adequat de la ingestió de nutrients. Una altra dada destacable és que en el 25% de les llars amb nens es prepara un menjar diferent, cosa que es considera un error, ja que la pauta adequada és que mengin de tot i no es facin diferenciacions. 

Quant als dinars, l’estudi apunta que la majoria de nens (72%) fan l’àpat a casa seva (el 9% sols) i la resta al menjador escolar. D’aquests, un 12% s’emporten el dinar de casa a la carmanyola, un hàbit que s’ha instal·lat a conseqüència de la crisi econòmica. “Es una dada que ens ha cridat l’atenció, però no hem entrat a estudiar-la”, assenyala el director de nutrició i comunicació amb el consumidor de Nestlé, José Luis Martínez.

Però, malgrat aquest àpat en família, els hàbits alimentaris no milloren: vuit de cada deu nens no compleixen amb la ingestió mínima de fruites i verdures, i un 10% no prenen ni tan sols una peça de fruita o una ració de verdura. A això s’hi afegeix que el 41% no beuen prou aigua i un terç dels nens d’entre 3 i 14 anys afegeixen sal al plat ja cuinat. Quant a l’activitat física, el 19% no en fan gens des que surten de l’escola fins a la nit, i això que, segons les mares, el 55% tenen prou temps lliure.

Unes dades preocupants que revelen uns mals hàbits que consoliden l’excés de pes infantil. Però són hàbits heretats, com es demostra en comprovar els resultats relacionats amb les dones: el 87% no ingereixen la quantitat de verdura i fruites recomanada, el 43% no beuen almenys cinc vasos d’aigua al dia i el 44% afegeixen sal a taula. Quant a l’exercici, el 45% reconeixen que no fan cap mena d’activitat física. L’activitat que més fan és caminar: un 35%. Però un 13% asseguren que no caminen ni tan sols deu minuts al dia. Això en part justifica les preocupants dades d’excés de pes de les dones: quatre de cada deu tenen sobrepès, i el 14%, obesitat. Aquesta dada és especialment crítica en el tram de 35 a 45 anys, en què arriba fins al 19% el percentatge de dones obeses.

 

Gairebé el 30% dels nens dinen al menjador escolar i, d’aquests, el 12% porten l’àpat a la carmanyola.

Celeste López. Madrid. La Vanguardia, dimecres, 28 de maig del 2014

CONCLUSIONS

Objectiu: Lluitar contra l’obesitat i el sobrepès.

- Els hàbits alimentaris bàsics s’adquireixen a casa i des de petits.

- Els hàbits s’hereten de la família; la via de l’exemple és decisiva.

- Per aconseguir una alimentació adequada cal una planificació setmanal.

- L’alimentació ha de ser variada.

- En general, mengem poca fruita i poca verdura.

- Cal beure més aigua.

- Cal evitar l’excés de sal.

- És imprescindible dedicar unes estones a fer exercici físic de forma regular.

Bons motius per fer somriure al teu fill/a.

Quan ens trobem francament bé els somriures vénen per si sols, com una cosa natural; són un signe extern de com ens trobem. Però i si ens forcéssim a somriure, ens sentiríem igual de bé?       

Somriure ens pot fer aixecar l'ànim  

Els científics han descobert que el fet de somriure a propòsit (és a dir, de fingir un somriure de forma voluntària) pot ajudar a que la gent se senti millor. Somriure a propòsit modifica la nostra química cerebral. Per això, pot ser de gran ajuda per a les persones que estiguin deprimides i/o ansioses. Però, com podem somriure quan no ens ve de gust fer-ho?          

Fingim-ho fins que ho aconseguim   

El llenguatge del nostre cos pot influir sobre les nostres emocions. La gent que adopta de manera intencionada una determinada expressió facial acabava sentint l'emoció associada a aquesta expressió.

El somriure simulat ens ajuda a sentir-nos millor, i el fet de sentir-nos millor ens ajuda a aconseguir que els nostres somriures fingit esdevinguin somriures autèntics.              

Una sonrisa verdadera y auténtica recibe el nombre de “sonrisa de Duchenne” e implica movilizar todos los músculos de la cara, incluyendo las “líneas de la risa” que tenemos alrededor de los ojos. Es importante hacer participar a todos estos músculos, incluso en una sonrisa simulada. Si sonríes a propósito para levantarte el ánimo, deberás sonreír hasta que se te eleven los pómulos y notes que se te arrugan las líneas de la risa. 

Les conductes de somriure i de riure redueixen l'estrès 

La conducta de somriure relaxa els músculs fàcils i tranquil·litza el sistema nerviós. I la conducta de riure envia més oxigen al cervell. I això desencadena la secreció d'unes substàncies químiques cerebrals anomenades endorfines. Aquestes substàncies químiques ens ajuden a sentir-nos bé, a adoptar una actitud positiva. Riure pot fer que baixi la tensió arterial, alleujar l'estrès i aixecar l'ànim.                                   

Els somriures ens ajuden a establir vincles 

Igual que els somriures falsos o simulats, les rialles simulades s'acaben convertint en espontànies i reals i, a més, són contagioses.

Degut a que els riures i els somriures són contagiosos, ajuden a persones de qualsevol edat a establir vincles. Somriure implica enviar un senyal d'amistat que sol comportar que el receptor torni el somriure. Per això, una important finalitat de somriure pot ser la de crear vincles socials.

Els científics han descobert que ens connectem corporalment quan compartim un somriure o una altra emoció positiva amb una altra persona. Les nostres respiracions i les nostres freqüències cardíaques es sincronitzen, el que aporta grans avantatges a la nostra salut i al nostre benestar.

Després de llegir i aprendre que el somriure és una font de vitalitat, felicitat i salut, a què esperes a compartir un somriure amb el teu fill?

Font: Hospital Sant Joan de Déu.

Tornada a l'escola 2015 - 2016

Benvingudes i benvinguts al nou curs escolar 2015/2016. 

Començar un nou curs necessita una nova adaptació. La situació pot resultar familiar però és necessari anar fent un acompanyament gradual al canvi tant física com sentimentalment.

Facilitem a continuació algunes claus que faran més fàcil aquesta transició.

Per als més petits:

• És recomanable portar-los a visitar l'escola abans del primer dia, i explicar-los-hi mica en mica què es trobaran quan comencin les classes.
• No cal sobreprotegir als més petits (ni perdre el vincle), ja que els pot provocar una pèrdua d'autonomia i confiança en sí mateixos.
• Els pares han de transmetre alegria i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional.

Per a nens de primària i secundària:

• Cal fixar conjuntament un seguit d'objectius i avaluar-los cada trimestre.
• És important que els pares transmetin als seus fills la cultura de l'aprenentatge per a que no percebin l'escola com una obligació.
• És bo que els pares s'interessin i coneguin què fan els seus fills a classe, ja que els pares motivats generen fills compromesos amb l'aprenentatge.
• És millor que els deures d'estiu es facin entre juliol i agost i no al setembre, per a que puguin començar el curs amb la ment més fresca.
• Les primeres setmanes de setembre són ideals per ordenar l'habitació de cara al proper curs: guardar tot allò de l'any passat i comprar els llibres i el material escolar pel curs que està a punt de començar.

Consells vàlids per a tots els nens: 

• Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l'escola. També és molt important que els nens prenguin a mig matí un entrepà o una peça de fruita.
• És bàsic recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar l'escola.
• És important que el nen porti roba còmoda, no ajustada, independentment de si va amb uniforme o no.
• El calçat també ha de resultar còmode i encaixar bé al peu, ni massa petit ni massa gran. En aquest cas el factor moda ha de quedar en un segon pla.

• Cal escollir una bona motxilla per evitar l'excés de pes, les males postures i el dolor de l'esquena. En aquest sentit, l'Observatori FAROS recomana la motxilla ergonòmica dissenyada conjuntament per l'empresa Miquel Rius i l'Hospital Sant Joan de Déu. En el següent vídeo podeu veure les seves característiques en més detall.

A banda d'aquests consells, cal tenir present que els professors també juguen un paper clau en l'adaptació del nen a la tornada a l'escola. Per tant, és important que els pares mantinguin una estreta relació amb els professors, sobretot els primers dies, per estar al corrent de com el nen s'està adaptant al nou curs i poder aplicar les mesures més convenients en cas de necessitat.

En definitiva, tant els pares i mares com el professorat són clau per garantir una òptima tornada al'escola, i recordem, aquesta comença dies abans del primer dia de classe.

Referència bibliogràfica: Ara Criatures